Quan el Catsalut és l'únic client
“Si em vénen a demanar una injecció que val 600 euros, l'he d'anar a buscar a una farmàcia de Reus perquè no la puc assumir.” Així de clara és Maria Candela Mercadé, la farmacèutica d'Alforja, al Baix Camp. Té 57 anys, en fa 33 anys que és l'apotecària del poble i diu que no havia viscut mai una situació com la d'ara. Es queixa: “Jo ahir vaig haver de fer el segon pagament anual a Hisenda, perquè aquí sí que no puc fer ni un dia de retard”, i lamenta que, en canvi, ella viu asfixiada perquè no fa calaix. És de les que no han fet mai vacances i, ara, fins i tot es veu obligada a tancar algun llum de la farmàcia quan no hi ha gent per estalviar. “Jo l'únic client que tinc és el Catsalut, perquè en un poble petit només ve gent gran amb recepta”, explica, i hi afegeix: “Abans, quan tenien tos, encara venien a comprar algun xarop, però ara, si no els en recepten, se la fan passar amb un glop d'aigua.”
La proximitat del poble amb ciutats com ara Reus fa que molts dels veïns que treballen fora comprin allí, i per això ha renunciat a vendre productes de dermofarmàcia i parafarmàcia, que són els que encara li permetrien tocar líquid. Compra en funció del que li demanen, ja que no es pot permetre tenir estoc i, tot i que no sap què farà si la situació no millora, té clar que li sortiria més a compte abaixar la persiana un mes en lloc de treballar.
