Un vestit a mida

No hi ha cap discapacitat intel·lectual a la comarca del Bages que no estigui vinculat a Ampans. Aquesta fundació, que l'any 2015 celebrarà les noces d'or, ofereix una cartera tan àmplia de serveis que sempre aconsegueix adaptar-se a les necessitats dels usuaris. No importa l'edat, ni el grau de discapacitat ni si la persona té o no una família que li fa costat. A Ampans es fa un vestit a mida per a cada usuari. Escoles d'educació especial per als més joves, tallers per atendre la demanda sociolaboral, centre especial de treball, residències, pisos tutelats... I fins i tot es té cura de l'atenció a la família. Les principals instal·lacions d'Ampans es troben a Santpedor, però la fundació s'ha estès per diversos municipis del Bages.

Toni Espinal és el director d'Ampans. Explica que fins fa poc s'ha pogut atendre el cent per cent de la demanda, però ara, diu angoixat, es comença a dir “no” a discapacitats que els demanen ajuda. L'administració pública els deu diners i les fonts privades no abunden. “Aquesta falta d'equitat que s'està produint és la situació més desagradable que he viscut mai”, assenyala.

Tot i la situació inèdita que es viu a Ampans, la responsable de treball social, Fina Riera, assegura que les portes mai es tanquen del tot. “D'una manera o d'una altra se l'ajuda. Potser no tant com ens agradaria, però si més no es crea el vincle entre el discapacitat i la fundació.” Un exemple del que comporta que la Generalitat hagi tancat l'aixeta el trobem en una residència amb trenta places que Ampans ha habilitat (amb el vistiplau de Benestar Social i Família) i que ara no pot obrir. Sortir de l'actual bloqueig depèn, segons Riera, de dos factors: “Que ens paguin el que ens deuen i que ens deixin reinventar-nos, perquè les estructures actuals són molt rígides.”

Amb més de mil usuaris atesos cada any, Ampans és tot un referent en l'atenció al discapacitat intel·lectual. Algunes de les seves experiències les donarà a conèixer en el IV Congrés del Tercer Sector Social, com ara el Foro de Calidad, en què diverses entitats de l'Estat espanyol comparen anualment 120 indicadors per intentar millorar. També farà difusió d'una metodologia de treball que embolcalla el seu dia a dia: dotar el discapacitat d'un paper protagonista. Com? Per exemple, fent de mestres per un dia, d'educadors ambientals o de voluntaris en un casal d'avis. Toni Espinal assegura que “la crisi és terrorífica, però aguditza la imaginació”.

L'autonomia de la persona es treballa des de ben aviat. Ho sap molt bé Alba Cortina, directora de l'escola d'educació especial Jeroni de Moragas. Aquí treballen perquè els alumnes adquireixin coneixements, però també per millorar el nivell d'autoestima. “Les famílies ens arriben molt desinformades i perdudes, però a Ampans, ràpidament, troben aixopluc.” Ho confirma Marta Grau, mare d'en Carles, alumne del centre: “Aquí han cobert totes les necessitats del meu fill. És molt feliç. Si el vull castigar només li he de dir que no anirà a l'escola.”

A pocs metres de l'escola hi ha el Garden, un centre especial de treball on es venen al públic elements de jardineria i decoració. Ocupa nou persones. La Lídia n'és la guia. Es declara “més feliç que mai”. En termes idèntics s'expressa en Luis, que també viu en una llar tutelada per Ampans. Fa vint anys que està vinculat a la fundació, on també treballa. Al barri on viu està plenament integrat amb tots els veïns. Col·labora en les festes del barri. Marta Milián, psicòloga del centre especial de treball, sosté que es treballa perquè tots els usuaris “se sentin útils”. Alguns hi arriben molt insegurs, amb l'autoestima baixa, però acaben aprenent la gran quantitat de coses que poden fer per si mateixos.