Observacions al tema de l'aigua potable de Silla

El tema de l'aigua potable es va aclarint, a poc a poc, segons ha informat l'alcalde Simeon a la premsa, encara que a la web de l'ajuntament no s'ha dit res al respecte. Realment, la web i el servei d'informació municipal, encara que ens costa un dineral, no serveix per a res, llevat d'atendre els “ecos de sociedad”, i això sols en part.

Pel que diu l'alcalde, hem de felicitar els tècnics municipals perquè han elaborat un bon informe, ben estudiat, que ells anomenen “procediment d'adequació de les condicions de prestació del servei”. També hem de felicitar els nostres polítics, tant del govern, com dels partits que aprovaren aquest informe; ara sí. Com diuen els castellans “mas vale tarde que nunca”, o nosaltres que val més un poquet que res.

Per tant, recobrarem els diners que ens han cobrat de més en els rebuts de l'aigua i, el que és més important, a partir d'aquest litigi, pagarem uns rebuts més ajustats a les condicions de la concessió i més justos (més econòmics). Ara depenem de l'agilitat de l'empresa a acceptar l'acord plenari i a executar-lo, i jo confie que aviat també podrem felicitar a l'empresa per les rectificacions que van a efectuar. Finalment, doncs, tots acabarem contents i amics.

Ara bé, com jo ja manifestava el passat dia 4 de novembre, en un altre article publicat en El Punt, hi ha dues qüestions sobre les quals vull dir alguna cosa o al·legar. Ho faig mitjançant aquest article, que m'asseguraré que arribe a mans de l'alcalde. Es tracta de conèixer, en el capítol de personal, precisament el nom de cada empleat (cosa a la qual l'ajuntament renuncia, inexplicablement); tot al contrari, jo pense que l'ajuntament té l'obligació de conèixer qui són tots els empleats, la categoria professional i el temps que dediquen a la gestió de Silla, ja que som nosaltres qui els paguem.

Hi ha unes quantes raons per a exigir-ho, però només en diré dos. La primera, que no seria acceptable que tinguérem i pagàrem empleats que no dedicaren tot el seu temps i treball al nostre municipi. Això és lògic i de dret, perquè, a qui se li ocorreria que compartírem l'interventor, o el secretari, o un intendent de la policia, entre Silla i un poble veí, i que els pagàrem nosaltres tot el sou?

Una altra raó té a veure amb el nepotisme que puga haver hagut en la contractació del personal. Com sabem, el nepotisme és una corrupció que consisteix a posar a dit els parents o amics dels polítics o dels responsables de l'administració, en llocs de treball oficials, o de societats que depenen de l'administració, com seria aquest cas. La paraula nepotisme bé del llatí nepos, nepotis, que vol dir nebot, i el concepte s'aplica al cas de fills, cunyats i amics. Si l'ajuntament coneguera algun cas de nepotisme l'hauria de denunciar o se'n faria còmplice de prevaricació.

I hi ha un altre tema, sobre el qual ja n'hem parlat altres vegades, però que, com també pot estar implicat ací, he de tornar a insistir. Es tracta de la col·laboració de l'empresa concessionària en l'edició d'un llibre sobre Silla. En el seu moment, ja isquí en defensa dels nostres investigadors i professionals que veien que se n'havien aprofitat dels seus treballs per a la confecció del famós llibre. Com mai havien estat recompensats per l'ajuntament per tot el que havien fet, ara vèiem, amb consternació, l'esplendidesa amb què remuneraven l'amic de l'alcalde i autor del llibre. Ara es tractaria d'aclarir qui ha pagat realment el llibre, o siga ho ha fet si la concessionària, o l'ha facturat a càrrec de l'ajuntament, inclosa la factura de la feina fotogràfica. Com diuen que com més amics, més clars, ara és el moment d'aclarir aquests dos punts: el del possible nepotisme i el de la subvenció del llibre de què parlem.

Si damunt de beneficiar el poble aclarint aquests temes, es rebaixa la factura de l'aigua d'ara endavant; es recupera el que s'ha pagat de més; s'aclareixen també les obres fetes a Silla per l'empresa; es recupera l'import de les despeses que paga l'ajuntament i que encara no ha repercutit sobre la concessionària; si finalment tot açò es posa en clar, haurà valgut la pena haver organitzat la “crisi” local que hem organitzat.

Nosaltres hem arreglat la partida. La pilota la té l'ajuntament i li l'ha passada a Aquagest, que l'ha de jugar, si no l'encala. Com no estem jugant a llargues, convindrà ser diligents. Els jutges són els polítics, i els àrbitres són els tècnics municipals. El veïnat estem situats al cadafal, esperant. Entre tots han de jugar la partida, que ha de guanyar Silla.