Només 543 km de la xarxa viària tenen risc zero d'accident

En només 543 quilòmetres dels 12.000 que té la xarxa viària catalana hi ha un risc zero de tenir accidents. Aquest mig miler de quilòmetres formen part de la xarxa per on es mou el 90% del trànsit de Catalunya, que equival a 6.361 quilòmetres que s'han examinat en l'estudi sobre seguretat viària EuroRAP, que es va fer públic ahir. En l'estudi, en què s'analitza el comportament del trànsit en períodes de tres anys, s'arriba a la conclusió que el risc de tenir un accident durant els últims tres anys ha disminuït un 1,2%, mentre que en l'anterior informe EuroRAP –que va estudiar el període 2009-2012– aquest risc s'havia rebaixat un 4,2%.

Les dades de l'estudi s'obtenen després de creuar dues variables: la sinistralitat real i la intensitat de trànsit. Amb aquesta fórmula s'arriba a conclusions com la que sosté que a les carreteres de les comarques de Girona és on hi ha la major concentració de trams amb un risc molt elevat de tenir-hi un accident.

A escala de tot el país, la via que ocupa el número 1 en el rànquing de perillositat és la BV-2041, entre els municipis de Gavà i Begues, al Baix Llobregat, en un tram de poc més de sis quilòmetres.

En la presentació de l'estudi, ahir el director del servei català de Trànsit, Joan Josep Isern, va vaticinar que en un futur immediat es pot invertir la tendència de descens de la mortalitat a la carretera dels últims anys. A aquest descens hi ha contribuït la davallada general del volum de trànsit a causa de la crisi econòmica. Isern va explicar que a partir d'ara es preveu un augment de la mobilitat i, per tant, una major dificultat en la contenció de la sinistralitat.

L'informe EuroRAP també analitza la problemàtica dels accidents de motoristes. S'adverteix que hi ha una gran concentració d'aquests sinistres en uns trams molt concrets de carretera i 6 dels 10 trams més problemàtics estan localitzats a l'àrea metropolitana de Barcelona. Els motoristes estan implicats en el 35% dels accidents mortals. Com a mesura per fer-hi front, Isern va assenyalar la necessitat de millorar la seguretat viària a les escoles.