31 de desembre del 1938
Clivellada per les bombes
Les bombesvan caure sobre la rambla de Catalunya, el carrer
Enric Granados i l'edifici de la universitat
Entre les víctimes,hi havia dos regidors de l'Ajuntament de Sabadell que van morir a l'interior del cotxe on anaven
Capítol 11
L'últim dia de l'any 1938, Barcelona va ser objecte d'un sagnant bombardeig. És un dels que van ocasionar més víctimes de tots els que va experimentar durant les setmanes de l'ofensiva contra Catalunya. Els anys 1937 i 1938 ja havia viscut la crueltat d'uns bombardejos que tenien la població civil com a principal diana, i que pretenien, en definitiva, martiritzar-la. Es calcula que a Barcelona, entre el 1937 i el 1938, van morir unes 2.500 persones a causa dels bombardejos contra la ciutat. Les destrosses en tots els barris de la ciutat, particularment al centre, van ser esgarrifoses. La Barceloneta, per la seva proximitat amb el port, va viure un calvari encara més accentuat. Per la seva virulència i mortaldat, són tristament recordats els bombardejos de la plaça de Sant Felip Neri (el 30 de gener del 1938) i el de davant del cinema Coliseum, a la Gran Via (el 17 de març del 1938, a la foto de la dreta). Es considera que els dies 16, 17 i 18 de març Barcelona va viure els pitjors bombardejos de tota la guerra, per les víctimes i la ferocitat contra la població civil.
El que potser és menys coneguda és l'onada de bombardejos contra Barcelona de l'ofensiva final dels feixistes: uns bombardejos que van perseguir moltes ciutats i pobles catalans fins a l'últim dia de ser ocupats per les tropes franquistes i que responien plenament al concepte de “guerra d'extermini” que Franco estava aplicant contra Catalunya. I, amb Barcelona, s'hi va acarnissar especialment. “L'atac del març del 1938 [contra Barcelona] va ser el que va causar més víctimes, però no el més gran, ni en nombre d'avions ni en quantitat de tones d'explosiu llançades”, escriuen els historiadors David Gesalí i David Íñiguez a La guerra aèria a Catalunya (1936-1939), un volum que van publicar el novembre del 2012.
“L'ofensiva de bombardeig més gran contra Barcelona és la més desconeguda i, estudiant-la, ens dóna resposta a la pregunta de qui va tirar més tones de bombes sobre Barcelona, italians o alemanys?” Amb una descripció minuciosa dels bombardejos sobre la capital catalana entre el 21 de gener i el 25 de gener del 1939, en bona part llançats pels avions alemanys, constaten una dada esfereïdora: en només cinc dies van caure sobre la ciutat “370.000 kg” de bombes. “Durant l'atac de març del 1938, els italians n'havien llançat 45.000 kg i havien ocasionat moltíssimes més víctimes, perquè la finalitat de l'atac i l'objectiu eren ben diferents”, expliquen en el volum.
Un altre exemple de la naturalesa d'aquests bombardejos: el 22 de gener a la nit, els alemanys van perpetrar dues onades sobre la ciutat, amb sis avions, “un fet inèdit”: “Pràctiques de bombardeig nocturn damunt una gran ciutat amb els moderns Heinkel He 111.” Segons Gesalí i Íñiguez, d'aquesta pràctica, “potser en trauran lliçons que després aplicaran a Londres”, durant la Segona Guerra Mundial.
L'últim dia de l'any del 1938, quan els soldats franquistes ja estaven entrant a la comarca del Priorat, on van ocupar la Pobla de la Granadella i la Bisbal de Falset, l'aviació feixista va provocar una gran mortaldat amb un bombardeig al centre de Barcelona: la rambla de Catalunya, la cantonada entre Diputació i Balmes, el carrer Enric Granados i l'edifici de la universitat van ser els espais colpits per les bombes, que van causar més de 60 víctimes.
Segons recull el volum Derrota, ocupació militar i exili, coordinat per Josep Maria Solé i Sabaté i Joan Villarroya, al carrer Enric Granados les bombes van encendre diversos cotxes i algunes persones van morir a l'interior dels seus vehicles. Entre aquestes persones, hi havia dos regidors de l'Ajuntament de Sabadell.
Una comissió internacional, arribada a Barcelona l'1 de gener al matí, va investigar “el criminal bombardeig de la part més cèntrica de la ciutat per part de l'aviació invasora”. El seu dictamen va ser aquest: “44 morts, 66 ferits greus i 25 de lleus: atac premeditat contra persones, efectuat amb bombes especialment destinades a aquest objectiu, en un moment en què els carrers s'havien de trobar excepcionalment concorreguts i en una part de la ciutat on els civils creien que estaven a recer de bombardejos des del març del 1938.”
El diari La Vanguardia del dia 3 de gener del 1939 va publicar que el nombre de víctimes va ascendir a 61 morts i 71 ferits. També es va fer ressò del condol que l'aleshores alcalde de Barcelona, Hilari Salvadó (ERC), va fer arribar a l'Ajuntament de Sabadell per la mort de dos dels seus regidors. La mateixa nota informativa aprofitava per recordar als barcelonins: “Cal atendre rigorosament les instruccions de la defensa passiva”. “S'han de traslladar de manera ràpida al refugi més immediat, ja que una ostentació d'indiferència no serveix més que per augmentar el nombre de víctimes.”
El mateix 3 de gener, La Vanguardia recollia el testimoni de Juliette Goublet, una escriptora i periodista francesa arribada a Barcelona feia algunes setmanes i que havia presenciat la constant tortura aèria contra la ciutat. La descrivia així: “La meva arribada a Barcelona va coincidir amb diversos bombardejos aeris contra el port i el centre urbà. He comprovat la brutalitat i la injustificació d'aquests atacs. [...] Vaig poder examinar, hores després, les víctimes d'un d'aquests bombardejos, i no oblidaré fàcilment el tràgic espectacle.”
La publicació de la CNT, Solidaridad Obrera, en el número de l'1 de gener del 1939, també parlava del bombardeig del centre de Barcelona. A més de reproduir un informe de guerra corresponentment propagandístic, afegia una nota i un desig amb vista a l'any 1939: “L'any que avui neix porta, entre el full plegat dels seus dies, la pàgina de la nostra victòria per la llibertat.”