El primer vol de motor controlat es va fer a Paterna

El 17 de desembre de 1.903 Orwile Wrigt a bord d'un biplà proveït d'un motor de 16 CV i amb dues hèlixs, el Fliyer I, realitzava el primer vol controlat per l'home de la història a Kitty Hawk.

Des d'aleshores, l'aviació i l'aeronàutica han experimentat un desenvolupament tan important que, inclús, les millors perspectives dels germans Wright han estat superades per la realitat actual.

Per això, el aficionats i els amants de tot allò que es relacione amb el fet de volar van preparar nombroses activitats per a celebrar el centenari d'aquell primer vol que canvià la història de l'home, però deu anys més tard, un vel d'oblit ha cobert de silenci aquella efemèride.

A l'Estat espanyol, durant molt anys s'havia considerat que el primer vol realitzat va ser el que es produí pel febrer de 1910 a Barcelona, però hui dia es pot afirmar sense cap dubte, que va ser un valencià, Juan Olivert, qui va protagonitzar aquell primer vol a Paterna.

En proves

Lluís García Vall, fabricant d'avions i membre de l'Associació Espanyola de Constructors d'avions, ha investigat durant molts anys els detalls de tot el que va passar durant el vol, però també el que succeí abans i després.

El capità d'enginyers Juan Olivert Serra i l'inventor barcelonés Gaspart Brunet van exhibir a l'Exposició Regional de València, l'avió que havien estat construint als tallers Rosell i Vilalta.

Membres del consistori valencià s'entusiasmen amb l'aparell i decideixen finançar el motor i les hèlixs, dels quals mancava l'avió, així com la construcció d'un laboratori a la Malva-rosa per a fer les proves meteorològiques i d'un hangar per guardar l'avió.

Després de dos anys, però, Olivert decideix fer les proves als terrenys del camp d'instrucció d'Artilleria a Paterna, on tenia molts amics. El 5 de setembre de 1909, és el dia elegit per a intentar enlairar l'avio. Un intent al qual, teòricament, només estaven convidats un cercle reduït de persones, però que es convertí en un esdeveniment social en publicar-se en el diari de Vicent Blasco Ibáñez, Pueblo.

La gent de Paterna ho va saber pels familiars que tenien fent el servei militar, però la notícia publicada al diari va fer que milers de persones acudiren massivament al camp d'instrucció, inclús es va establir un tren especial de València a Paterna.

Va volar

De bon matí, Olivert i Brunet inicien tot el procés per posar en marxa l'avió, però com que tenien problemes per fer arribar la transmissió des del motor fins a l'hèlix, marxen a dinar.

A la vesprada, però, i amb la mateixa sorpresa del pilot, Olivert, l'avió s'enlaira. L'aparell alçà la cua, marxant sobre les rodes davanteres uns 30 metres. S¡enlairà per complet, marxant suaument sense tocar el sòl, uns 40 o 50 metres amb una bona velocitat.

Llavors, el senyor Olivert, veient que es llançava contra la multitud, que per la natural curiositat no s'apartava i que per evitar-la havia d'entropessar amb una garrofera, tallà bruscament el vol, i va prendre terra amb l'aparell que rodà veloçment pel sòl, fins que la roda dreta es ficà en un clot i l'avió va fer mitja volta.

L'esdeveniment podria haver tingut més èxit si no haguera acudit tanta gent, però Olivert estava entusiasmat amb l'experiència i així ho va contar a l'edició de Las Provincias.

Mesos després, Julien Mamel feia un altre vol a Barcelona amb més èxit i el d'Olivert i Brunet és va oblidar. De fet, al valencià se li perd la pista després que es casara i es traslladara a Sevilla.

Brunet va construir quatre o cinc avions més però cap d'elles s'enlairà com aquell que esperant una reparació quedà oblidat a l'hangar d'on finalment desaparegué.