L'aviació fa estralls a Ponent

Capítol 14

L'11 de gener de 1939, la 54 Divisió feixista del general Marzo Pellicer ocupava Bellpuig i avançava sense massa problemes per la plana de l'Urgell. Venien del cap de pont de Balaguer i avançaven, seguint instruccions de Franco, cap a Artesa de Segre fent una maniobra de pinça amb les tropes franquistes del Pallars. Diversos objectius obstaculitzaven aquest pla, i va ser l'aviació l'encarregada d'aplanar el camí i facilitar el pas posterior de les tropes.

Un d'aquests objectius va ser l'aeròdrom republicà de Bellpuig, que junt amb altres del pla de Lleida, com el de l'Aranyó de la Segarra o els de Magraners i Alfés, a Lleida, van fer feines de rereguarda i de fre a la invasió franquista. No obstant, poc van poder aguantar davant la superioritat dels rebels. L'Aviazione Legionaria, la Legió Còndor i la Brigada Aèria Hispana eren molt superiors en nombre i potència respecte dels “xatos”, els avions de la república. Per aquest motiu, els camps d'aviació lleidatans van ser bombardejats i després reutilitzats pels franquistes, que, així, van poder anar acostant avions i material a Catalunya.

L'aviació feixista va destrossar el pla de Lleida i els objectius van ser militars, però també civils, i moltes de les accions aèries tenien la doble missió de destruir objectius i de castigar poblacions i territoris que es resistien.

I és que Catalunya va concentrar el 70% dels bombardejos aeris sobre la rereguarda, i el pla de Lleida se'n va endur una part important entre finals de 1938 i principis de 1939.

Cervera i la Segarra, per exemple, van patir 32 dies d'accions aèries, amb més de 70 intervencions. D'aquestes, un total de 51 van ser ofensives, i més d'un dia la capital de la Segarra va patir entre 8 i 10 bombardejos, segons explica l'historiador Jordi Oliva.

Aquest expert, que ha analitzat tota la documentació existent sobre els atacs aeris a la Segarra, destacava la ubicació estratègica de Cervera com a nus de comunicacions entre Lleida i Barcelona i com un dels eixos de la línia fortificada de defensa L-2 que recorria la Catalunya interior de nord a sud. Es va construir i no es va poder usar. No quedava exèrcit per defensar aquestes posicions quan va tocar. L'aviació, a més, es va centrar en moltes de les seves accions contra aquesta L-2.

Cervera, segons explica Oliva, va tenir també una certa mala sort, ja que des del comandament franquista es va dividir l'espai aeri en tres sectors, un per l'aviació hispana, un altre per la Còndor i un tercer per la italiana. El punt de confluència dels tres espais era Cervera, que, per tant, també era l'ase dels cops de moltes de les accions bèl·liques a l'aire. Així consta en un mapa que es guarda a l'arxiu militar d'Àvila.

Igualment, Cervera, com una de les capitals de la rereguarda, va patir el pitjor bombardeig feixista el 3 de desembre de 1938. Va ser, segons Jordi Oliva, el més sagnant i destructiu de les desenes que va patir la ciutat. La va protagonitzar l'Aviazione Legionaria italiana amb una desena d'avions Savoia-Marchetti S-79, que van llançar 80 bombes en quatre segons. El resultat va ser de 39 víctimes mortals.

L'objectiu de l'aviació italiana era destruir un dipòsit de munició, però les bombes van caure sobre la ciutat, amb aquest fatídic desenllaç. Hi va tornar a haver bombardejos els dies 1 i 5 de gener de 1939, a càrrec de la Legió Còndor, i el del 15 de gener, que va efectuar l'Aviación Nacional per mitjà de la seva 2a Brigada Aèria Hispana. En total es van produir 70 víctimes mortals. A partir d'aquest bombardeig, els atacs aeris es van succeir fins ben entrat el mes de gener de 1939.

Destaca un fet previ a aquest bombardeig i que va enfrontar dos alcaldes de Cervera. L'expaer en cap de Cervera Ricard Sala va facilitar als franquistes informació detallada de la ciutat, els va dibuixar, fins i tot, un plànol especificant la ubicació d'un petit taller reconvertit en fàbrica de material de guerra i que era de l'alcalde republicà Agustí Riu. Els va especificar també els esmentats magatzems de munició, concentració de tropes i la possible ubicació, a la vora de Cervera, a Sant Guim, de la caserna on hi havia l'estat major de l'exèrcit de l'est dels republicans. Aquest darrer objectiu se sumava a les fortificacions de l'L-2 i al gran aeròdrom de l'Aranyó.

Agramunt també va patir diversos bombardejos, amb un total de 27 víctimes mortals.

A més de l'Urgell i la Segarra, la comarca de les Garrigues va ser un dels altres objectius clars, en l'estratègia dels bombardejos aeris. Les Borges Blanques, la Granadella i Castelldans van concentrar aquests atacs, amb 85 bombardejos entre abril de 1938 i gener de 1939, amb major protagonisme de l'aviació legionària italiana, amb 37 atacs, seguit de la Legió Còndor alemanya, amb 27, i la Brigada Aèria Hispana, amb 21. Els objectius eren militars i de destrucció logística, assajos també de la nova aviació que va servir per a la Segona Guerra Mundial i, finalment, un càstig a la població civil. Castelldans, va patir 25 bombardejos; la Granadella, 20, i les Borges Blanques, 13. Aquestes tres poblacions eren estratègiques, però a la resta de la comarca també n'hi va haver, fet que va obligar la població a refugiar-se a les coves dels afores dels pobles.

Destaca també, com el primer gran bombardeig a Catalunya, l'operació de càstig que els franquistes van ordenar sobre Lleida el 2 de novembre de 1937. Una operació contra objectius civils a càrrec de l'Aviazione Legionaria i que, entre altres edificis, va destruir el Liceu Escolar, un centre educatiu de gran prestigi per la seva innovació pedagògica i que estava vinculat a les formacions polítiques republicanes. En l'atac van ser assassinats 48 nens que en aquells moments eren a classe.