La riquesa del vi carrega els fusells de les execucions
La Conca de Barberà és la comarca amb l'índex més alt d'executats per la dictadura respecte a la població: 6 per cada 1.000 habitants, quan la mitjana catalana se situa en els 1,2. A Solivella, 14,5. Aquesta onada de sang es va iniciar en esclatar el conflicte, quan en aquest municipi d'aleshores 1.516 habitants van ser afusellades 22 persones entre el 23 i el 24 de juliol del 1936, i 6 més el 12 de febrer del 1937, traslladades al poble veí de Sarral. “Tant les dretes com les esquerres estaven armades i tenien por els uns dels altres”, assenyala Josep Maria Sans Travé, director de l'Arxiu Nacional de Catalunya. Recentment, aquest historiador solivellenc ha publicat un llibre sobre els coneguts com Els Fets de Solivella.
Però què fa diferent la Conca, i Solivella en particular, de la resta del país? A final del segle XIX, el vi va portar-hi una gran riquesa, que després la fil·loxera va arruïnar. “Una part d'aquella societat es va quedar en la misèria. Passaven gana i van sortir al carrer per fer la revolució i repartir-se les terres dels propietaris”, assenyala Travé. L'estiu del 36, “Solivella va ser quasi l'únic poble de Catalunya on es van alçar armes contra la República, perquè la dreta confiava que les tropes franquistes arribarien aviat. Mentrestant, van matar un parell de persones. Aleshores, les columnes de milicians van fer cap a Solivella, on van matar 20 persones més, per netejar la rereguarda”, explica l'historiador Andreu Mayayo.
Els vencedors van empresonar a Montblanc 441 persones. Segons els sumaris, alguns estaven acusats perquè “amb les seves paraules excitaven contínuament a cometre actes delictius”. Entre el gener i el març del 1939, dels 115 pendents de judici, 1 de cada 5 van ser afusellats. Mayayo remarca: “La duresa va ser terrible, i van executar molts suplents, perquè els que creien que se'ls podia relacionar amb els Fets de Solivella ja havien marxat.” Des dels anys quaranta, una gran creu, erigida pels vencedors en honor als seus morts, recordava diàriament als vençuts l'oblit imposat sobre els familiars executats. “Ara, les famílies estem barrejades i les condicions socials i econòmiques farien impossible que es poguessin repetir fets com aquells”, assegura Travé.
