Mare i madrastra
Angela Merkel, 59 anys, ha donat un nou motiu per ser considerada la dona més poderosa del món, en haver estat elegida cancellera d'Alemanya per tercer cop consecutiu. Una glòria que comparteix amb Konrad Adenauer, el primer canceller de la postguerra (de l'Alemanya occidental), i Helmut Kohl, el canceller de la Reunificació. Però aquesta filla de pastor protestant, nascuda a Hamburg i formada a l'antiga RDA comunista, que no va entrar en política fins que no va caure el Mur de Berlín (aquell dia era a la sauna), acumula més mèrits al seu currículum: a diferència de la gran majoria de governants europeus decapitats per la crisi econòmica, ha salvat el coll a les eleccions de setembre i va camí de batre el rècord de permanència al poder d'una altra dona transformadora, la britànica Margaret Thatcher, morta aquest abril.
Com Thatcher, a Merkel se la coneix també com la cancellera de ferro, per la seva defensa a ultrança dels comptes públics endreçats. Ha imposat el diktat de l'austeritat a tota Europa i fins i tot ha aconseguit reformar la irreformable Constitució espanyola introduint-hi l'objectiu de la disciplina fiscal. La intransigència amb les economies més febles del sud del continent ha fet que pels carrers d'Atenes pintin el seu retrat amb un bigoti hitlerià, però Merkel es manté impassible i repeteix que el que és bo per Alemanya ho és també per la resta dels europeus. Per això, i perquè ha salvaguardat els seus compatriotes dels estralls de la crisi financera internacional que va esclatar ara fa cinc anys, a Alemanya la coneixen com la Mutti, una mare protectora que ho abraça tot, fins i tot els rivals socialdemòcrates, amb qui ara governa en coalició.
Dona, protestant, procedent de l'Alemanya de l'Est, Merkel ha trencat l'estereotip de dirigent de la conservadora CDU, tradicionalment dominada per homes catòlics de l'Alemanya occidental. De fet, no es va afiliar al partit demòcrata-cristià fins dos mesos abans de la reunificació alemanya i, al cap de poc, ja formava part del govern de Kohl com a ministra per a les Dones i la Joventut.
Des de llavors, va anar escalant posicions fins a agafar les regnes del partit (2000) i fins a ser elegida primera cancellera del país (2005). A Merkel, però, li retreuen aquest ascens fulgurant. Quan Kohl va caure en desgràcia –va ser acusat d'un escàndol sobre el finançament de la CDU quan n'era el màxim responsable–, va ser la primera aliada de l'excanceller en exigir públicament la dimissió del seu antic mentor.
Doctora en física, a Merkel se la considera més una dirigent pragmàtica que carismàtica. Casada en segones núpcies, conserva el cognom del primer marit i no té fills.
