Una balança desajustada

Han passat dos anys des que el rei Joan Carles felicitava les festes nadalenques garantint que les hipotètiques ensarronades d'Iñaki Urdangarin a tothom que es deixava enlluernar per una targeta de visita amb un títol nobiliari no quedarien impunes. “La justícia és igual per a tothom”, proclamava en aquell moment el monarca poc després que el jutge de Palma José Castro obrís un procés que al cap d'una dies culminaria amb la imputació del marit de la infanta Cristina. Semblava que la casa reial estava disposada a sacrificar una torre per poder preservar les peces principals del tauler de joc. Es va posar en marxa l'operació poma podrida, que consistia a aïllar l'antic esportista d'elit dels ambients de la cort madrilenya, alhora que s'ideava una campanya per presentar la seva esposa com una víctima més dels paranys d'un jove ambiciós que havia descobert la manera de fer diners de forma ràpida i senzilla.

Però en tot aquest temps, ni és té la sensació que Urdangarin no ha caigut del tot a les urpes de la justícia –s'ha arribat a parlat la de pactes inconfessables amb el ministeri fiscal per eludir una eventual pena de presó– i, en canvi, s'ha viscut una de les actuacions més inèdites i descarades per evitar que Cristina de Borbó hagi de respondre davant la justícia de la seva firma i dels moviments comptables de la societat Aizoon –entitat utilitzada per desviar els fons obtinguts il·lícitament per l'Institut Nóos– i de la qual era copropietària. Se l'acusava de còmplice o cooperadora necessària en els tripijocs d'Urdangarin i de Diego Torres, un exsoci dolgut amb el Duc de Palma i que en tot aquest temps se'l ha vist obsessionat a demostrar que la monarquia no era aliena a les maniobres d'un del seus membres destacats. En tot el procés, Torres ha fet l'impossible perquè la infanta i el personal de confiança de la institució reial es veiessin arrossegats per la onada judicial que ja se'l havia endut a ell i a la seva dona, Ana María Tejeiro. Una imputació que Torres considera injustificada.

Finalment, i després d'una entrega per fascicles del correu intern de l'empresa, l'exsoci d'Urdangarin va aconseguir que el jutge cités al secretari personal de Helena i Cristina de Borbó, Carlos Garcia Revenga, acusat d'haver desenvolupat diferents tasques d'assessorament a l'Institut Nóos i, sobretot, per haver constat com a tresorer de l'empresa sens ànim de lucre durant una de les etapes en les quals s'hauria produït la major activitat il·lícita. Al novembre, l'Audiència de Mallorca confirmava les sospites cap al treballador de la casa reial i mantenia la seva imputació.

El titular del jutjat número 3 de Palma, però, no va tenir la mateixa sort quan va decidir decidit donar dia i hora –el 27 d'abril a les 10 del matí– a la infanta per prendre-li declaració acompanyada del seu advocat. L'Audiència de Palma, en una decisió gens habitual, va decidir suspendre la imputació. Cristina no va trepitjar el jutjat, però des de llavors l'ombra de la sospita la persegueix. De fet, a final d'any el magistrat va voler fer un segon intent d'imputació per delicte fiscal o blanqueig de capitals. Però Castro no volia tornar a picar-se els dits i en el seu afany de lligar bé una hipotètica acusació, i malgrat l'escassa ajuda que ha trobat d'Hisenda, el jutge va regirar la comptabilitat d'Aizoon on hi va trobar tota mena de moviments que confirmen amb quina familiaritat s'hi bellugava la infanta, que igual pagava un curs de ball, que una festa d'aniversari o fins s'utilitzava la firma pe fer veure que s'hi llogava el palauet.

A primers de desembre, el magistrat considerava que hi havia prou evidències per tirar endavant la imputació. Però abans de repetir l'operació fallida de citar-la, va demanar el parer de les parts implicades en el procés. La fiscalia anticorrupció ni tant sols volia molestar-se a contestar-li. L'acusació pública feia poques setmanes que havia posat per escrit una exculpació preventiva sense que ningú no li hagués demanat. Una situació tant o més sorprenent que l'acte de desimputació dictat en el seu dia per l'Audiència. Tot i així, el 17 de desembre el fiscal va formalitzar el seu escrit d'al·legacions en contra d'assenyalar a la infanta, al mateix temps, que demanava obrir una investigació contra el sindicat dels tècnics d'Hisenda per haver acusat als inspectors de l'Agència Tributària d'haver manipulat dades per arrodonir la versió exculpatòria de la infanta. Ara que ja té totes les al·legacions a la taula, el jutge ha de decidir al gener si se la torna a jugar imputant-la.

La percepció del tot plegat és que mentre al despatx de Castro s'hi van amuntegant milers de folis del sumari, Cristina en sortirà immune malgrat que el seu nom hi apareix en múltiples ocasions, mentre que dos anys després d'engegar-se el procés, Urdangarin no té data per asseure's al banc dels acusats. Va passant el temps i la família ha fet molts quilòmetres: de Washington va tornar a Barcelona des d'on se'l va preparar un retir daurat a Suïssa. Lluny dels tentacles de la justícia que els ha embargat el palau de Pedralbes i lluny del malestar ciutadà. Perquè en alguns ambients barcelonins la presència de la família començava a resultar incòmoda, i a la Zarzuela tampoc no els venia de gust rebre'ls. Al cap i a la fi, des del moment que el matrimoni Urdangarin-Borbó va deixar de ser la parella perfecta, la casa reial es va convertir en una institució vulnerable. El duc de Palma va obrir la veda d'una censura pública que es va convertir en crítica ferotge arran de la cacera del rei a Botswana i de l'amistat amb la princesa Corinna, un altre dels personatges que ha marcat l'any.