De metge a cruel dictador
Poc s'imaginava el petit Baixar que s'acabaria convertint en president sirià. Tampoc devia entrar en els seus plans conduir una repressió contra el seu poble que ja ha deixat 125.000 morts, entre ells 6.000 nens, en els gairebé tres anys de conflicte. El destí a vegades té aquestes jugades, perquè a Baixar, el tercer dels cinc germans Assad, no semblava que la carrera militar li interessés gaire. El seu pare, Hafez al-Assad, va conduir amb mà de ferro durant trenta anys Síria, convertint-la en un país altament militaritzat i aixafant els seus oponents. Hafez, criat en una modesta família de la minoria alauita, va pujar al poder després de liderar un cop d'estat el 1970 que un any després el portaria a la presidència. El Lleó de Damasc, com se l'anomenava, tenia lligat i ben lligat el futur de la seva nació, que es va convertir en una inusual república hereditària. Hafez pensava que el seu primogènit, Basil, a qui havia dedicat tota la seva atenció perquè arribés al poder, acabaria portant les regnes del país, però un accident de trànsit (Basil coquetejava amb la velocitat) va posar fi a la vida del primogènit en una autopista de Damasc, l'any 1994. Ràpidament, la mirada del vell dictador es va posar en Baixar. El jove estudiava la carrera de metge i vivia a Londres gairebé en l'anonimat. Expert en oftalmologia, Baixar gaudia de la vida a la capital anglesa i allà va enamorar-se de la seva dona, Asma Fawaz al-Ajras, una jove economista criada al Regne Unit, filla d'una família sunnita d'Homs, precisament una de les ciutats més castigades pel règim i una de les més actives durant les primeres setmanes de revolució. Després de la mort de Basil, Baixar va haver de tornar a corre-cuita per rebre instrucció militar, acumular galons i rebre classes accelerades per ser el futur president de Síria. Va arribar al poder al 2000 i amb la promesa d'obrir el règim. Aquell mateix any es casava amb Asma (amb qui té dos fills). Semblava que la jove parella volgués emular les monarquies més modernes, a imatge i semblança de la de Jordània liderada per la cara amable de Rània o a l'estil de les parelles presidencials nord-americanes. Els intents de donar més llibertat es van avortar el 2007, quan va tornar a ser escollit, sense opositors, amb un 97% dels vots. La suposada modernitat va fer un retrocés i el dictador va continuar posant a la presó activistes, va ordenar controlar els missatges que s'enviaven des dels cibercafès i va allargar la llei de l'estat d'emergència, vigent a Síria des del 1963. Tot i la pressió internacional, el líder no trontolla. Els sirians van veure en les primaveres àrabs una sortida al jou que des de fa més de quaranta anys suporten de la família Assad. Van comprovar que els tunisians feien caure Ben Alí i que els egipcis també feien el mateix amb Hosni Mubàrak. Però el grau de resistència d'Al-Assad s'ha demostrat impertorbable i ja hi ha molts sirians que pensen que ja han pagat un preu massa alt.
