El tresorer infidel

L'amo de dues dècades de secrets comptables del PP –des del 1990 com a gerent i des del 2008 com a tresorer plenipotenciari ascendit per Mariano Rajoy– ha convertit la seva epopeia en un sainet que arrenca el 2009 amb el cas Gürtel i conclou amb el sonat escorcoll policial de la seu popular del carrer Gènova 13 durant una llarga nit de catorze hores, la que va del 19 al 20 de desembre. Una cronologia que viatja des del discret escó de senador per Cantàbria que Luis Bárcenas (Huelva, 22 d'agost de 1957) obté el 2004 i renova el 2008 sense que al Senat se li recordi ni una iniciativa parlamentària de renom i que conclou amb el seu empresonament ordenat pel jutge Pablo Ruz el 23 de juny passat “per evitar el risc de fuga i assegurar la preservació de les fonts de prova” en el cas de presumpta comptabilitat B del PP.

Armat d'un físic corpulent esculpit a les pistes d'esquí més elitistes del món –“la millor neu és la de Vancouver”, era el seu veredicte abans d'entrar al penal de Soto del Real–, aquest íntim amic de noms de la vella guàrdia popular com ara Javier Arenas o Francisco Álvarez Cascos va sobreviure en política gràcies als seus densos silencis. El que va precipitar la caiguda en desgràcia del discret senador i fidel tresorer va ser l'obligació abrupta de donar explicacions quan Ruz li va preguntar com podia haver amassat 22 milions a Suïssa (finalment la fortuna ascendiria a 48 milions) quan, segons les seves declaracions de la renda, ell només percebia al PP un salari de 240.000 euros anuals. “Gràcies al buen hacer”, va etzibar Bárcenas apel·lant al seu diccionari castís. En una evidència de com s'apagava la seva flama a mesura que omplia de paraules els seus silencis, el ja antic tresorer va desgranar davant Ruz en què consistia el seu “buen hacer” en negocis: una sola operació del 2007 amb valors d'Endesa –en plena opa llançada per Gas Natural– que li hauria reportat 6 milions d'una tacada, 480.000 euros per una societat alemanya anomenada Innova (“teníem la distribució d'ulleres de sol que eren molta moda”), 900.000 euros gràcies a un producte de “solidificació de terrenys” a l'Argentina... I tot això culminat amb la frenètica activitat de compravenda de quadres que ell havia arribat a penjar a les sales del Museu del Prado, com el cas del ja cèlebre bodegó El besugo de Bartolomé Montalvo. “No li diria al fiscal que tenia comptes a Suïssa quan no se sabia!”, va arribar a etzibar al jutge Ruz en la seva declaració judicial.

Si bé tant la documentació com la versió esgrimides per justificar l'origen de la fortuna suïssa es revelaria fràgil a ulls del jutge, per al PP de Mariano Rajoy la tempesta naixeria de la síndrome de Diògenes del seu extresorer, que no només va apuntar del seu puny i lletra les entrades i sortides comptables entre 1990 i 2009, sinó que també va conservar a la bústia dels missatges guardats del seu mòbil els SMS d'afecte i suport que el president espanyol li va enviar quan ja havien aflorat 22 milions a Suïssa i ensumava al clatell l'alè de María Dolores de Cospedal. “No és cert, Luis. Per què ha d'anar a fer mal? Jo vaig parlar amb ella... Això no és fàcil, un no s'ha d'equivocar. Tranquil·litat... És l'única cosa que no es pot perdre. Una abraçada”, teclejava Rajoy a “Luis” el 23 de febrer d'aquest any quan, teòricament, la versió oficial dicta que ja no tenien vincles. En el cas dels apunts coneguts com a papers de Bárcenas, quan encara se sentia emparat pel PP i el partit pagava encara els seus advocats, l'extresorer va acceptar el joc de fer-se entrevistar per 13TV i Intereconomía per negar que aquella fos la seva lletra. Quan torna a ser citat pel jutge, ja com a pres, però, admet l'autoria dels papers que ell sosté que van ser filtrats per Jorge Trías i que va mentir a les dues cadenes. El seu gir argumental i el rutilant fitxatge del mediàtic advocat Javier Gómez de Liaño fixen la nova estratègia de defensa de Bárcenas, ara ja despreocupada del mal que poguessin causar al PP, el partit del govern, l'abast de les seves revelacions. Un dels seus primers èxits en aquesta nova estratègia és que la justícia va donar la raó a Bárcenas davant Cospedal a l'hora de no admetre una falta a l'honor del PP ni dels seus votants. El segon triomf de Bárcenas, després d'escoltar la veu de Cospedal tremolant en l'intent d'explicar que el seu teòric acomiadament –en realitat va seguir com el més ben pagat fins al gener del 2013– era “una indemnització en diferit... en forma, efectivament, de simulació de... Simulació o el que hauria estat en diferit o en parts del que abans era una retribució”.

Quan acaba de complir sis mesos com a reclús a Soto del Real, on gaudeix d'una parcial privacitat perquè ja ha estat gravat resant en companyia d'altres presos, Bárcenas comprova ara l'abast de l'aluminosi que ell origina a Gènova 13 –i de retruc a la Moncloa– imbuït del seu rol de tresorer infidel i gràcies a una tremolosa lletra que el creatiu Marc Garriga ha patentat a tots els ordinadors com a Corrupt Script.