Líster, un militar implacable per a la batalla de l'Ebre
Alguns consideren que el canvi de nom de Jesús Liste a Enrique Líster va ser el primer pas perquè aquest picapedrer gallec s'acabés convertint en una de les figures més reputades entre l'exèrcit republicà en dirigir, entre d'altres, la crucial batalla de l'Ebre. Emigrat a Cuba amb només onze anys, el seu retorn a l'Estat espanyol el 1925 va ser fugaç perquè com a destacat membre del Partit Comunista Espanyol (PCE) va anar a la Unió Soviètica a principi dels anys trenta per rebre formació política i militar a la mateixa Komintern a Moscou. La historiografia conclou que la participació en les obres del metro a Moscou van forjar el caràcter dur i implacable que se li reconeixeria amb posterioritat en ple conflicte bèl·lic, així com la seva defensa a ultrança de l'ideari estalinista que el convertiran en “professional revolucionari”.
Des del principi de la Guerra Civil, Líster va ser una figura clau en l'organització del cinquè regiment i els ràpids progressos a la zona de combat a la marxa cap a Madrid el van convertir en responsable de l'11a divisió, una de les més valorades del bàndol republicà. Èxits en les batalles de Brunete, Belchite i Terol el van dotar d'una certa aura que reforçaria el 1938, quan comandaria el V Cos d'Exèrcit durant la batalla de l'Ebre i aconseguiria frenar l'avenç franquista durant dos mesos, malgrat els migrats mitjans de què disposava. Fins i tot el poeta Antonio Machado li va dedicar un sonet que el qualificava d'“heroic Líster” i “espanyol indomable” i que va contribuir a l'engrandiment de l'èpica d'aquest militar.
Tot i això, la fama de cap dur i inflexible també li va valer múltiples crítiques per suposades massacres en plena retirada de l'exèrcit o davant de grups anarquistes que mai van quedar prou aclarits, ni pel mateix protagonista. Aquesta ombra d'incògnita també va ajudar a convertir aquest polític i militar en un dels més coneguts del conflicte. Exiliat després de la Guerra Civil, va intervenir en la Segona Guerra Mundial, on seria general en tres exèrcits, l'URSS, Polònia i Iugoslàvia. Acabada l'etapa militar, Líster seguiria la seva lluita política enfrontant-se amb la Pasionària i amb Santiago Carrillo per les decisions al front del PCE. Per confrontar-s'hi va fundar el Partit Comunista Obrer Espanyol (PCOE), que mai va obtenir prou rellevància. Va tornar de l'exili el 1977 i l'expulsió de Carrillo del PCE va permetre el seu reingrés al partit l'any 1986. Va morir el 1994. Líster va tornar als paisatges on havia batallat a l'Ebre i asseguren que va ser ben clar: “Tiene cojones morir por estos riscos”.
