11 de gener del 1939
Des del Montsant, mirant el mar
Capítol 21
Era principi de gener, i al Priorat, a més de fred, hi havia boira. Provinents de l'Ebre, les agrupacions segona i tercera de la 13a divisió s'havien vist obligades a aturar l'acció ofensiva, que tenia com a objectiu travessar la serralada Prelitoral a través de la serra del Montsant i les muntanyes de Prades i Llaveria fins a arribar al mar. El periodista i escriptor Lluís M. Mezquida dóna detalls en el seu llibre La batalla del Ebro d'unes estratègies de combat que pretenien avançar en falca pel Priorat ocupant Falset per poder interceptar la carretera general que va de Tarragona a Alcolea del Pinar. El dia 6 de gener, els franquistes havien ocupat l'ermita de Sant Pau de la Figuera, des d'on s'hauria hagut de dominar una àmplia panoràmica de la comarca. Però no va ser fins a la matinada del dia 10 que la boira va permetre que les tropes poguessin reprendre l'ofensiva ocupant la Figuera a primera hora del matí i prosseguint en direcció al Lloar, que també va ser ocupat, juntament amb Garcia.
Els republicans, però, no estaven disposats a facilitar-los l'accés a Falset i, segons recull l'historiador reusenc Ezequiel Gort en el seu llibre Història de Falset, el mateix dia 10 de gener algunes unitats disperses de la 43a divisió encara miraven d'establir-se a la banda dreta del riu Siurana per defensar Bellmunt del Priorat i l'accés a Falset. També hi havia tropes entre Gratallops i al peu del Montsant i a les onze del matí 10 aparells de caça republicans encara van metrallar les tropes que es dirigien cap a l'ermita de la Consolació, a prop de Gratallops. L'atac va durar fins que es va acabar la munició, però el terreny escalonat de les vinyes del Priorat va facilitar la protecció dels soldats de la 13 divisió, que finalment també va ocupar Gratallops el dia 11.
Mezquida comenta al seu llibre que els ocupants temien trobar molta resistència a Bellmunt del Priorat, no només perquè sabien que s'hi estaven concentrant els republicans, sinó també perquè consideraven que el fet d'haver-hi les mines de carbó els podria haver servit d'amagatall per emmagatzemar municions i per emmascarar les tropes. Va ser per això que els homes de Franco es van prendre més seriosament del que hauria calgut el seu atac a la població i la tarda del dia 11 l'artilleria facciosa ja va disparar contra la població, amb projectils que van impactar directament a l'interior de la vila. Van esperar que es fes de nit per, en silenci i totalment a les fosques, traspassar el Siurana i envoltar Bellmunt però el que es van trobar va ser un poble evacuat amb pocs veïns espantats i no els va caler disparar ni un sol tret per ocupar-lo.
Les tropes republicanes que fins a l'últim moment havien estat a la zona s'havien retirat per un camí veïnal en direcció a Falset. L'objectiu, ara, era arribar a la carretera general i per això van passar de llarg de la capital del Priorat, fet que també va facilitar les coses a l'hora d'ocupar la vila.
En el seu llibre sobre la història de Falset, Gorg recull testimonis d'altres historiadors que donen més detalls de com van anar les coses i explica que les darreres forces republicanes a Falset –una unitat d'artilleria que havia d'intentar aturar l'enemic un cop passat el riu Ebre– estaven escampades en un parell de masos a la serra de les Soles, però que ni tan sols van tenir temps d'actuar per la rapidesa de les maniobres de les tropes feixistes.
Evacuar Falset
El mateix dia 11 de gener, a les sis de la tarda, es reunien les autoritats locals a l'ajuntament de Falset per publicar un ban (veure foto del llibre d'actes del fons de l'Ajuntament de Falset) on es podia llegir: “[...] aquest Ajuntament, obeint les ordres de l'autoritat militar, ha cregut a bé evacuar la població abans de caure en el poder de l'enemic i per això fa lliurament del govern de l'autoritat civil i de tota la població al comandament militar de la plaça.” La ciutat s'havia rendit i era l'hora del campi qui pugui.
Mentre els uns fugien, el Parte de Guerra Nacional del mateix dia 11 recollia que les tropes de Franco, després d'haver combatut “en les aspres muntanyes del Montsant”, es trobaven ja a 25 quilòmetres de Tarragona i a 70 de la ciutat de Barcelona. El mateix comunicat de guerra deia que en 20 dies d'ofensiva havien quedat “alliberats” més de 3.000 quilòmetres quadrats de “fèrtils hortes i oliveres, amb més de 125 pobles i un total de més de 250.000 ànimes”. “Els presoners –continuava el comunicat– sobrepassen la xifra de 30.000, sent incalculable la quantitat d'armes i dipòsits de munició recollits, així com les pèrdues causades a l'enemic, a jutjar per l'elevat nombre de morts que deixa abandonats en el camp.” És el relat contraposat de vencedors i vençuts.
“El matí del dia 12, el comandament nacional es va establir a les instal·lacions de les mines, des d'on es dominava la vall. Procedents de Bellmunt, a les primers hores de la tarda les forces de la segona agrupació de la 13 divisió, comandades pel tinent coronel Santamaria, van entrar a Falset, al mateix temps que unes altres forces entraven a Marçà”, escriu Gorg.
A les quatre de la tarda del mateix dia 12 les noves autoritat militars van nomenar una comissió gestora provisional presidida per Conrad Pujol Vallduví.
En pocs dies va ser ocupada la resta de la comarca. Dels municipis que encara no havien caigut, Capçanes i els Guiaments ho van fer el dia 13; Pradell, la Torre de Fontaubella, la Vilella Alta, Torroja, Poboleda i Porrera van ser ocupades el dia 14, i finalment les tropes franquistes van prendre el control de Siurana, Cornudella i la Morera del Montsant el dia 15.
