“Hi ha alts nivells de desesperança”

Explica el psiquiatre Josep Moya que aquest cop ha hagut d'esperar més temps per tenir els resultats de la segona fase de l'estudi en què serveis socials i equips de salut mental de Sant Feliu de Llobregat, Martorell, Sabadell i Barcelona analitzen l'impacte de la crisi en la salut mental de la població. “La persona que havia de transcriure les entrevistes em va demanar disculpes. No aguantava. Se li feia difícil escoltar el patiment de la gent.”

La primera fase de l'estudi, presentada el febrer de l'any passat, es basava en els testimonis dels professionals. Ara, parlen els usuaris. Persones d'edats, professions, origen i nivell social i econòmic diferent amb el comú denominador d'haver perdut la feina, el pis o totes dues coses. El doctor Moya ja té sobre la taula del seu despatx a l'hospital Parc Taulí de Sabadell les seves paraules. Terriblement esfereïdores. “Mostren alts nivells de desesperança i d'escepticisme amb les institucions”, diu Moya.

Encara les ha d'analitzar detingudament, però amb una primera lectura en diagonal de l'informe que es presentarà les properes setmanes ja n'hi ha prou per entendre la gravetat d'algunes situacions. Són persones que sense la crisi segurament no haurien anat mai a un centre de salut mental i que ara no veuen la llum al final del túnel. “Vas a dormir i quan et despertes, ja no pots tornar a adormir-te perquè el cap no para de donar voltes”, llegeix Moya. “Sents impotència perquè saps que tens uns fills que has de tirar endavant i no pots perquè allà on vas et tanquen les portes”, diu un altre dels testimonis reunits en aquests grups de treball. I un altre resumeix la impotència davant un mercat de treball que els està girant l'espatlla: “Vagis on vagis, ja ni tan sols t'agafen el currículum i et diuen: <No, si és que si ens el quedem el llençarem a les escombraries.>”

Moya, juntament amb altres professionals, ha posat en marxa alguns programes de dinamització social. El treball en grup permet trencar dinàmiques. És precisament en aquests grups en què el psiquiatre ha constatat el que ja confirmen les estadístiques: que la crisi ha augmentat la depressió entre els homes. “Els veig enfonsats, més que elles. En els grups, les que porten més empenta són les dones”, assenyala Moya. I fins i tot hi aporta una explicació: “Històricament, la dona fa més apostes a la vida i l'home en fa menys. Molts homes s'han centrat en un projecte vinculat a la feina i quan això falla, es troben perduts. La dona té més cartes. Aposta per les relacions, per la maternitat... L'home, si perd la feina, ho perd tot.”

L'estudi encara consta d'una tercera fase, amb entrevistes en profunditat en què la gent afectada explicarà les seves trajectòries vital i professional. Entre vint i trenta entrevistes que el doctor Moya vol tenir a punt abans de Setmana Santa.