Fortunes fetes en els saqueigs i llegums pel carrer
La inexistència de cap autoritat a Terrassa i Sabadell els últims dia de guerra per la desbandada dels que van tenir alguna responsabilitat política, sindical o càrrec, va provocar que es visquessin episodis de desgavells pels carrers, on part de la població que feia anys que estava famolenca ho va aprofitar per saquejar alguns magatzems i establiments. En el seu dietari, el terrassenc Baltasar Ragon ho narra d'aquesta manera: “[...] el poble assalta els magatzems on Els Campesinos tenien provisions de queviures. Igualment va passar a la Flequera, a la recerca de pa, al Celler Cooperatiu i al dipòsit de la Comissió de Proveïments del carrer del Pare Llauradó. En tots aquests locals es produeixen escenes esgarrifoses; la gent atropellant- se mútuament, homes, dones i quitxalla, criden i com atacats de bogeria prenen el primer que els ve a la mà. L'oli s'escampa per terra i es barreja amb el segó dels sacs que rebenta la mateixa gent per adquirir- lo d'una manera o altra, així com pots de llet condensada, cigrons, etc. Descobrir tants queviures que eren guardats pels homes que predicaven la igualtat, posa els assaltants en plena indignació.”
I a Sabadell l'historiador Andreu Castells, gràcies a alguns testimonis, també explica en el seu llibre com la població va entrar primer a la Sabateria Nogués després que aquest s'avingués a lliurar sabates a canvi d'una moneda que només tindria valor aquell dia. Feia la transacció amb les portes tancades, i només les obria per preguntar tipus de calçat i número. “Això va durar una certa estona, fins que la gent es va abraonar a l'interior”, explica. Segons l'informe de Governació del 1940, i sense comptabilitzar els magatzems de l'administració, van saquejar nou establiments més per valor de 333.679 pessetes (quatre sabateries, una joieria, una armeria, una cereria, un de teixits i un de confecció). Castells explica que els autèntics saqueigs els va fer gent important que amb camions camuflats es va apoderar de tones de fusta, material elèctric, acers, aparells de precisió i utillatge al camp del servei aeronàutic SAF-16 i també a diversos magatzems de proveïments. També narra, entre altres coses, com el poble va entrar al magatzem del carrer Montserrat, que tenia unes dues-centes camionades de gra: “[...] i a cops de ganivet obrien els sacs i escampaven el gra per terra i pel carrer. Després del saqueig més d'un pam de llegums barrejades cobria tot el sòl.” I als hospitals, on encara hi havia ferits, es van robar mantes, llençols, material sanitari i, fins i tot, una nevera a l'Escola Pia, que llavors era un hospital d'urgència.
