El nostre despatx, les defenses del FRAP i el cas Eduard Serra

El nostre despatx nasqué al 1968, inicialment funcionà al carrer de la Sang de la ciutat de València, al poc de temps amb l' ampliació de companys i companyes llogàrem un pis al carrer de Ciril Amorós número 14 a València, al principi ens dedicarem a l'assistència jurídica en matèria laboral i en menor escala a temes veïnals.

Arran del conflicte de Cartonatges Sunyer, sobre el 1973 i 74, establírem una bona relació amb els treballadors de l'esmentada empresa, la qual cosa possibilità que durant 2 dies a la setmana creàrem una consultoria en la Parròquia de l'Assumpció, cosa que duraria fins el 78-79. Venia gent de la resta de la comarca a consultar-nos de: Carcaixent, Algemesí, Corbera, La Barraca, Benimuslem...També obrírem assessories a Canals, de la mà de Vicent Garrido, a Gandia, i Silla, el cas de Gandia fou perquè Cebrià Molinera procedia d' eixa ciutat, i a Silla per intervenció de Teo Medina.

Va ser Albert Garcia Esteve que animà a incorporar-nos a les defenses al TOP. El nostre era un despatx de gent d'esquerra sense vincular-nos a cap partit, hi havia pluralitat, des de gent propera al anarcosindicalisme al marxisme crític. Quant es produïren detencions de gent del FRAP ens férem càrrec de varies defenses, sumaris de propaganda il·legal o associació il·lícita. Així va ocórrer en una caiguda a La Ribera, i al cas d'Eduard Serra. En general als sumaris hi ha varis lletrats, amb l' Albert coincidirem prou, ja que aquest company malgrat el seu carnet de partit era molt generós i ajudava tothom. Noms que recorde de casos vinculats al FRAP: Maria Fullana, Eduard com s'ha dit, Castro Outeiran, Josep Garés, Ernesto Conesa...

Una anècdota significativa va estar el cas de Conesa, un dia em truca Enrique Tierno Galvan, en manifestà que un client li havia comunicat que renunciava a la seua defensa i em nomenava a mi, puix el qualificà de “esbirro de la buguesia”. El vell professor deia que “le habran dicho a este pobre chico”

Nosaltres teníem criteri propi, malgrat que el FRAP va crear un contacte amb nosaltres, era Victor Baeta, el qual tractà en alguna ocasió de demanar-nos que passàrem consignes, aquesta qüestió ens incomodava molt, puix veiem que la gent de la presó de bona fe tenia una informació molt irreal del que a fora hi havia. En cert moment en l'habitual visita a La Model ens preguntaren per l' hora en la qual s'anava a produir l'assalt el centre penitenciari i de començament de la revolta popular. En aquest punt el més realista i lúcid era Eduard, jo portava la seua defensa.

Eduard era un antic conegut, jo el recordava com jugador de futbol, igual que JR.Torregrosa. El visitava un parell de vegades al mes, xerràvem de la situació política, de coses que em contava Teresa, sempre va ser una persona molt reflexiva, i sense ser un dissident del grup tenia més criteri que altres de la mateixa colla, més crític diguem-ne.

Quan sortí i s'en va anar a Suècia, vaig col·laborar en relació a la seua situació com refugiat aportant documents a l'advocada que en aquell país es va ocupar de resoldre el tema.

Quan tornà malalt Teresa en va assabentar de la dramàtica situació, vaig anar a parlar amb el Coronel Militar que portava la causa, aquest en va amenaçar a mi com encobridor d'un fugitiu, exigint-me la presència d' Eduard, aleshores ho parlí amb Teresa, quedàrem en fer un informe per part d'un metge en sobre tancat, i que jo li'l donaria al Coronel, així es feu, aquest, però, malgrat que el final era ja clar de nou en va insistir, fent-me responsable a mi si no es personava. En un taxi Eduard va comparèixer, el deixa lliure, per poc, durà sols un dies.

No cal remarcar que el cas Eduard Serra ha estat un de les coses més impactant i important de la meua vida professional, és un record que mai oblidaré, una història a més a més d'un xativí exemplar, d'una víctima del franquisme, i que més que un client va estar un amic.

Aquest és el meu testimoni.