“Si el govern desaparegués, ens organitzaríem millor”

És posar en pràctica una democràcia directa, feta sense permís perquè, al poble, no li cal permís per ser escoltat. Es recuperaran temes d'ILP que no van ser escoltades i altres assumptes importants per a la vida de la gent: els transgènics, les hipoteques, l'aigua...

No es rearma res, el que passa és que a dalt està tot bloquejat i la gent s'ha de moure. L'actual model polític s'enfonsa, és estèril, no hi ha idees per sortir de les situacions i per tant aquestes han de venir de baix. És el que està passant amb el tema de la dació en pagament de les hipoteques, per exemple, que ha estat l'impuls de la societat el que ha acabat forçant el debat.

És que és estèril el que debaten al si dels governs. Si l'administració desaparegués durant un any, des de la societat ens organitzaríem millor, sense problemes.

Quan Itàlia ha viscut sense govern és quan la societat italiana ha viscut més tranquil·la. Als Estats Units, quan encara es podia fer vaga i els metges van fer una vaga salvatge de sis mesos, aquells sis mesos van ser el període en què va haver menys morts. La societat sap sobreviure. No som tan dolents a nivell individual. Buscaríem l'equilibri. Però l'equilibri l'impedeixen les autoritats.

Perquè no cal. Tu tens l'opció de menjar escombraries o de menjar coses de qualitat. En canvi, no tenim opció de conservar un pis i per això la gent ha protestat, s'han buscat alternatives. Amb l'aliment ja hi són, les alternatives. Ara, com a societat hauríem de ser capaços de decidir, en conjunt, si volem continuar menjant productes tòxics o no. Com han fet a Suïssa, on la gent ha decidit que no vol transgènics. Novartis va deslocalitzar i va marxar a Nova York arran d'això. Però als suïssos no els importa gens. És la democràcia. Aquí estaríem histèrics, ens amenacen dient que amb la independència aquest o aquell altre marxarien. Però a Suïssa, cap problema: és més important el que decideix la gent que els interessos d'una multinacional. Això és la democràcia.

A Catalunya el gran canvi que pot venir és aquest: la conquesta del dret de decidir. En tots els àmbits, començant per la independència, però també en molts altres aspectes de la vida social, de l'economia, de la salut alimentària, per exemple.

Jo era activista en l'àmbit social, havia militat en sindicats, en cooperatives. Però un dia vaig descobrir que l'administració no vetllava per la meva salut, i llavors és quan vaig voler també lluitar en aquest sentit.

Vaig decidir començar a treure a poc a poc elements químics de la meva terra, per veure què passava, si podia produir igual o millor. Costava molt. Estava enganxat als pesticides com qui està enganxat als medicaments. Però m'hi vaig anar posant i vaig descobrir l'estèvia, una planta amb una propietats molt bones per a l'alimentació i la salut. Vaig veure com una multinacional com Montsanto, amb la patent de l'aspartam, un producte químic més perjudicial, treballava per prohibir-la i l'administració li havia fet cas i no em deixava cultivar-la. Això em va fer obrir els ulls.

És que hi ha un munt de plantes prohibides i meravelloses sense cap efecte secundari, i d'altres com el tabac que són legals. Com s'entén? Són els interessos de les farmacèutiques, dels productors d'additius químics i transgènics... una planta no es pot patentar, però sí una molècula sintètica obtinguda d'aquesta planta o una llavor transgènica. Per això les grans multinacionals i farmacèutiques patenten la molècula i fan tot el possible per prohibir la planta. I els governs, que es financen amb aquesta indústria, els ajuden. Per això la gent ha de recuperar el poder de decidir.