Els danys al port de Barcelona
Sense cap mena de dubte, una de les infraestructures i indrets més danyats com a conseqüència dels bombardejos va ser el port de Barcelona. Els testimonis orals i escrits que ens han arribat així ens ho ensenyen. El general d'aviació franquista José Gomá Orduña ho recollia en una publicació dedicada a l'aviació durant la guerra: “Terrible era l'espectacle que oferia el port de Barcelona en l'arribada dels nacionals. Molls destrossats, magatzems destruïts, vagons bolcats. Els dipòsits de CAMPSA destruïts. Hi ha un gran nombre de vaixells danyats o incendiats.” La premsa franquista ben aviat també es va fer ressò dels danys que s'havien registrat al port de Barcelona. Després de publicar una breu nota el 4 de febrer del 1939, on s'apuntava que el port començava a recuperar l'activitat, el 23 d'aquest mateix mes es publicava a La Vanguardia Española un extens article en què es detallaven els danys acumulats a la instal·lació portuària. Aquest article era un reproducció d'un altre aparegut a la premsa italiana, concretament al Giornale d'Italia, on curiosament es feia gala de la bona feina que havia realitzat l'aviació legionària a l'hora de destruir aquell objectiu militar: “El port ens mostra plenament el que ha estat l'acció aèria procedent de les Balears. Entre les dàrsenes i els molls hi ha 29 vapors enfonsats [...]. Un cementiri de naus que és un mostrari macabre de les infinites maneres en què un vaixell pot acabar la seva existència de navegant [...]. Però mentrestant cal prendre nota no només dels 29 vapors enfonsats al port de Barcelona, sinó també de l'estat de devastació en què es troben els molls, les dàrsenes, els fondejadors, els magatzems i els dipòsits. En alguns punts ofereixen un espectacle d'infern dantesc.”
Aquesta mateixa sensació va ser compartida pels pocs barcelonins que es van decidir a visitar el port pocs dies després del final de la guerra. Aquest va ser el cas del pintor Josep Renart, qui en les seves memòries va deixar constància de l'estat del port barceloní: “A la tarda hem anat al moll per veure les destrosses causades per l'aviació nacional. Tot està desfet. L'espectacle és imponent: magatzems, molls de càrrega, edificis, vies, estació marítima... tot està destruït. Molts dels vaixells estan enfonsats i sols se'n veuen els pals. El moll va ser un lloc d'objectiu diari i ara podem comprendre que els bombardejos fossin sempre a la Barceloneta.” Una situació que no es començaria a solucionar fins a final del 1942, quan moltes obres de reparació van finalitzar i, sobretot, quan els vaixells que van quedar malmesos als molls van ser rescatats. Aquests treballs van ser realitzats per la Marina, a través de la Comisión de la Armada para el Salvamento de Buques.
