Festes majors amb menys dies, amb menys actes i amb el pressupost molt més ajustat per afrontar la crisi que afecta les arques municipals. I, de retruc, les sortides de les colles castelleres en surten perjudicades. Les colles no qualifiquen la situació de dramàtica, però la majoria coincideixen a assenyalar que els ingressos baixaran enguany, sobretot, a conseqüència de l'anul·lació de sortides en municipis petits, més que no pas per les grans diades, que es continuen fent, això sí, amb preus que no han pujat gens ni mica respecte a la temporada passada.
Xavier Flix, de l'àrea de relacions castelleres de la colla, explica que sobretot han notat la crisi «perquè els preus estan congelats». Calculen que quan s'acabi la temporada hauran ingressat uns 5.000 euros menys que l'anterior. Han perdut sortides petites, però també d'altres que s'anaven consolidant, com ara la de la diada de l'Onze de Setembre a Montblanc, on actuaven amb la Joves i els Torraires; una actuació que enguany no es deixarà de fer però que només tindrà colles convidades, la d'Esplugues i els Nois de la Torre, i la colla local. Flix no avança quant cobra la Colla Vella per actuació, perquè varia en cada cas, tot i que deixa clar, això sí: «No cobrem per objectius com fan altres colles.»
Josep Maria Cortès, president de la Colla Joves dels Xiquets de Valls, coincideix en la congelació de preus, i pel que fa a les sortides explica que la colla en té cada any un 80 per cent que es poden considerar fixes, i aquestes no han variat. En canvi, el 20 per cent restant, que era diferent depenent de l'any, «ha desaparegut». Es tracta sobretot de sortides a municipis petits que es feien al juliol i al setembre, i que aquest any s'han deixat d'organitzar: «No només és important pels diners, perquè són sortides per les quals no es cobra gaire, sinó que ens serveix per provar castells», apunta. Enguany s'han suspès actuacions com la de Figueres, o d'altres que tenien pràcticament lligades, com una a Navarra i que s'havia de fer al juliol, «però al final s'han fet enrere». Cortès explica que la colla cobra depenent de l'actuació, i fixa un preu mínim de 3.000 euros, tot i que de vegades es pot ajustar. El preu puja depenent de l'actuació, i per Sant Fèlix, com la resta de colles, cobrarà uns 11.000 euros. «A vegades es cobra més, però si se sumen desplaçaments i despeses d'organització, són les sortides en què guanyes menys», apunta. El president diu que és aviat per saber com es tancarà la temporada, però calcula que ingressaran entre 9.000 i 10.000 euros menys.
Aquesta colla intenta diversificar les fonts d'ingressos, i el vicepresident econòmic, Miquel Ropero, explica que a banda de les despeses de les actuacions també tenen despeses de comunicació i actes socials, i despeses d'estructura, en cas que disposi de local de propietat, com és el seu cas. La previsió de la retallada de pressupost fa que les activitats socials es continuïn fent, però les remodelacions estructurals en el patrimoni de l'entitat es posposen. Per això intenten no dependre únicament de l'ajuntament, sinó que busquen «altres formes de finançament», com ara els convenis amb empreses i entitats, i els socis protectors; i ara fa unes setmanes es va començar una campanya de captació. També aconsegueixen diners amb el màrqueting de productes i els ingressos de les actuacions, etc. Encara desconeixen el càlcul del que representarà la reducció d'ingressos.
Els Minyons de Terrassa tenen la sort de no haver de cancel·lar cap de les 35 actuacions programades, per bé que el seu relacions públiques i responsable de contractacions, Xavier Lleberia, reconeix que en algun cas els han ofert «un preu retallat que no es podia ni negociar». Tot i això, la colla ha decidit no faltar a cap cita, «perquè en un lloc on és tradició que s'hi vagi cada any no es pot dir que no». Pel que fa a la subvenció municipal, els Minyons no han tingut cap retallada, «perquè la subvenció està signada per 4 o 5 anys»: «La temporada passada es veia que tot anava a menys, i tot el pressupost ja està més ajustat. A les juntes fa temps que parlem de contenir activitats, en espera que arribin temps millors.» Mentrestant, el president, Jaume Roca, fa una crida a la paciència: «Ara no és un bon moment per obrir places, sinó per refermar les que tenim.» Roca té clar que la situació és sostenible «perquè ningú ha retallat el pressupost fins a la meitat», i perquè l'entitat té el valor afegit del prestigi adquirit: «Les colles grans ens en podem sortir perquè molta part del calendari és fix. M'imagino que les que ho deuen passar pitjor són les colles dependents d'ajuntaments petits i mitjans, perquè per desgràcia, quan hi ha crisi, la cultura popular és la sol rebre primer.»
Els que no tenen comptabilitzades les pèrdues però calculen que deixaran d'ingressar entre un 8% i un 15% del total són els Xiquets de Tarragona. El president de la colla, Manel Nadal, diu que s'han fet les sortides projectades, «però n'hi ha alguna d'última hora que ha quedat pel camí». El que han notat ha estat la congelació de preus, «i la rebaixa», un fet que provoca que en algun cas «no es cobreixin ni les despeses». Nadal assegura que, en el cas d'alguna actuació que s'havia lligat a principi de temporada, l'organització els ha trucat més tard per dir-los que els havien retallat el pressupost i s'han hagut de reajustar preus. Una de les sortides que es deixaran de fer és a Torredembarra, però en canvi es faran actuacions noves per les festes de Gràcia i a Igualada. En el cas d'aquesta colla els preus per sortida oscil·len entre els 600 euros, als llocs més propers, i els 1.700, aproximadament, «tot i que hi ha variables».
En canvi, els de la Jove de Tarragona no han notat, ni creuen que arribin a fer-ho, cap rebaixa a les arques. «El calendari tindrà poques variables», explica el president, Jordi Grau, que considera que la colla té uns preus prou ajustats per les actuacions que ofereix: «Ens agafen a preu d'un equip de segona, però tenim un nivell de primera.» Apunta que en alguna de les actuacions no els surt a compte participar-hi, «però no hi pots renunciar perquè hi has de ser». A més, explica, l'objectiu no és guanyar diners, i amb més o menys ingressos han de «quadrar el pressupost a zero».