Esforços darrere d'una utopia
futur Vint anys després del seu naixement, la Coordinadora d'ONG Solidàries de les comarques gironines i l'Alt Maresme ha rebut el premi Solidaritat 2013, en un moment en què la crisi li fa plantejar nous reptes
L'any 1979, el triomf del Front Sandinista va generar adhesió i entusiasme en una Catalunya que va quedar seduïda per una revolució amenaçada. La paraula solidaritat va saltar del diccionari a la vida quotidiana i els pobles i ciutats de Nicaragua, des d'Estelí a San Juan del Sur, es van agermanar amb localitats del nostre país que els donaven esperança i les ajudaven a sobreviure enmig d'una guerra pagada pels Estats Units. L'èxit de la iniciativa va provocar que el 1994 els comitès d'agermanament de les comarques gironines es reunissin a Torroella de Montgrí, per a, com assegura Martí Terés, que aleshores militava en una plataforma pacifista, “un propòsit tan prosaic com era ajustar agendes de les organitzacions i donar-nos suport logístic”. Sense fer fressa havia nascut la Coordinadora d'ONG Solidàries de les comarques gironines i l'Alt Maresme, una entitat que inicialment no tenia estructura organitzativa però que, com va escriure Josep de Delàs –exmembre de la Unió Militar Democràtica i figura històrica del pacifisme a casa nostra–, apostava per “ser diferents i poder treballar junts”: “Aquest és un dels reptes que el món d'avui té reservats per a aquells que intenten reunir els esforços darrere d'una utopia transformadora.”
Més tard es va redactar un primer codi ètic, que no era sinó una fulla de ruta marcada per “la lluita contra l'exclusió de les víctimes directes de la injusta distribució de la riquesa i els efectes més cruels d'un sistema que crea diàriament nous exclosos i oprimits”. A més, defensava la justícia universal i cridava a treballar per superar el desequilibri entre nord i sud. En un any, la coordinadora va passar de 15 a 40 entitats –avui en són 83– i, després de guanyar la beca Joaquim Franch de l'Ajuntament de Girona, va poder fer un nou pas i contractar Manel Mesquida, periodista expert en noves tecnologies, la qual cosa la va consolidar com una eina útil per a les ONG, tant de les grans ciutats com dels pobles petits. La secretaria comuna oferia assessorament i suport a les entitats, però alhora ho compaginava amb l'organització de grans campanyes que buscaven la implicació de la societat. Així, després d'una primera aposta per reclamar el 0,7% als ajuntaments, que va comportar una massiva acampada al parc Central gironí, es va continuar amb la dels drets humans per a tothom i a tot arreu. Van ser les dues primeres pedres d'un camí que ha continuat exigint l'abolició del deute extern, ha donat suport a l'objecció fiscal, ha impulsat la lluita per la pau, ha recorregut a la justícia internacional pel cas de Quim Vallmajó i ha buscat l'agermanament entre els pobles difonent l'Agenda llatinoamericana impulsada per Casaldàliga i convertida en un instrument de debat. El 1994, va signar un conveni de col·laboració amb El Punt. Dos anys més tard, va engegar el Centre de Recursos per la Pau i la Solidaritat (Cedre), que actualment és un referent en l'àmbit català, i la seva tasca va ser guardonada amb el premi Ferrer Eguizábal del Col·legi de Periodistes i el Sant Fèlix del Bisbat de Girona.
Glòria i penitència
Avui que compleix vint anys i ha rebut el premi Solidaritat 2013 que atorga l'Institut de Drets Humans de Catalunya, viu un moment de glòria i penitència. S'ha mantingut fidel a l'aposta per l'educació en els valors de la cooperació i la solidaritat, ha potenciat el comerç just, ha canalitzat ajuda humanitària i ha donat visibilitat als immigrants, però no s'ha pogut deslliurar dels alts i baixos derivats, d'una banda, de l'augment de prestigi i influència que la va portar a ser reconeguda i subvencionada per ajuntaments, la Diputació de Girona o la Generalitat –ara, amb l'excusa de la crisi econòmica molts recursos públics s'han esfumat– i, de l'altra, criticada per diferents col·lectius que empren altres eines de lluita i l'acusen de ser complaent amb el poder i poc crítica amb la realitat.
La lluita per la pau, l'objecció fiscal i la justícia universal
L'assassinat de Joaquim Vallmajó a Rwanda va fer que el Grup Empordanesos i Empordaneses per la Solidaritat (GEES) presentés una querella internacional que ha portat els militars responsables de la mort a ser requerits pel Tribunal de l'Haia. La lluita per la pau ha estat un dels signes d'identitat d'una entitat que, juntament amb Joan Surroca, va impulsar la llei de foment de la pau i continua treballant amb escoles i centres socials en la defensa de la filosofia pacifista –el dijous 30 de gener es va celebrar l'acte Fulards per la Pau, destinat als escolars de Girona. En una altra vessant, ha jugat un important paper en l'objecció fiscal, ja que cada any assessora les persones que es consideren pacifistes i no volen que en la seva declaració de renda hi hagi una aportació per al Ministeri de Defensa.
Tot va començar amb la pau i Nicaragua; el final s'ha d'escriure
A la imatge es pot veure la premi Nobel de la Pau Rigoberta Menchú en un acte Arbúcies, poble selvatà que amb el govern de Jaume Soler (Nic) es va convertir en un referent solidari a Catalunya. Si els agermanaments amb Nicaragua van ser l'embrió de què va néixer la Coordinadora, les entitats mai han deixat de treballar a l'Amèrica central. Així, el grup Pablo Freire, encapçalat per Sebas Parra i amb Orlando Pineda, va impulsar la campanya Yo sí puedo d'alfabetització. A més, es va centralitzar l'ajuda humanitària per pal·liar el desastre provocat per l'huracà Mitch, que va destruir Hondures, o s'ha impulsat l'edició catalana de l'Agenda llatinoamericana. S'ha lluitat pel Sàhara lliure, en un moment en què entitats com ara Llagostera Solidaria fa anys que desenvolupen projectes a l'Àfrica.
Comerç just i drets humans per a tothom i la lluita de les dones
Si el bateig de foc va ser la lluita pel 0,7%, el següent pas va ser reclamar els drets humans per a tothom. Es van fer campanyes contra les lleis d'estrangeria que discriminaven uns immigrants que, tot i fer una important aportació a l'economia i la societat catalanes, es veien privats de qualsevol incidència política, ja que no podien exercir el dret a vot. Una immigració que va impulsar el codesenvolupament, un viatge d'anada i tornada que potencia el coneixement entre autòctons i nouvinguts i ha ajudat a generar la complicitat de moltes entitats que aposten pel comerç just.
D'altra banda, el grup de gènere i interculturalitat vetlla per la difusió del rol de les dones en el desenvolupament i fomenta la incorporació de la perspectiva de gènere en el si de les entitats de la Coordinadora.