“La vida política continuava al camp”
Cristóbal Robles va ser un dels prop de 500.000 refugiats que el febrer del 1939 van travessar la frontera. En el seu cas, ho va fer per la banda de la Cerdanya i va anar a parar al camp de concentració de Vernet de Rieja. Cristóbal afirma que aquell camp “era el pitjor que van tenir els exiliats” i en recorda sobretot la falta de salubritat i d'higiene. “No teníem amb què rentar-nos. No hi havia latrines. Era una porqueria”, explica. També destaca la “misèria” que hi van viure els refugiats i la sensació de sentir-se com un “esclau”. “Els camps eren vigilats per la policia francesa i l'exèrcit francès. No podíem sortir”, explica. Té 93 anys acabats de complir. Ha passat molt temps des de llavors, però recorda amb molt detall el dia a dia al camp. Relata que malgrat la situació de misèria, “la vida política i la militar continuava al camp”. “Estàvem organitzats militarment”, admet. Robles relata que estava molt implicat políticament: “Jo militava en el Partit Comunista. Encara hi sóc. També en les Joventuts Socialistes Unificades de Catalunya. Al camp ens ocupàvem de la política, de preparar la sortida. Ens preparàvem per a la situació de després dels camps de concentració.”
Passats aquests primers mesos a Vernet de Rieja, van traslladar Cristóbal a Gurs, al departament dels Pirineus Atlàtincs, on va treballar dos anys i mig fent armament per a l'exèrcit francès. D'allà, encara el van tornar a traslladar a 300 quilòmetres per construir ambulàncies amb unes carrosseries antigues. “Llavors vaig entrar a l'exèrcit francès de voluntari. Quan podíem, formàvem part d'un grup de resistència. Ens amagàvem als boscos francesos”, recorda Cristóbal, que afegeix que va tenir sort. “Els alemanys no em van atrapar. Molts companys van acabar als camps d'extermini nazi i no van tornar.” Abans de la fugida a França i l'estada forçosa als camps, Robles havia lluitat en la Guerra Civil, al front d'Aragó, després de presentar-se voluntari per combatre amb la República amb només 16 anys. “El material de guerra que tenien els franquistes era molt superior al que teníem els republicans. No podíem fer-hi front. Vam haver d'abandonar.” A partir d'aquí va començar la seva fugida d'un país on no ha tornat mai més. Cristóbal diu que es va quedar a viure a l'Estat francès perquè “no estava d'acord amb el franquisme”: “I els meus principis revolucionaris no em permetien tornar. Hauria estat detingut, empresonat i potser afusellat.” Es va quedar a viure primer a Normandia i després a la regió parisenca, i actualment viu a la Catalunya del Nord, a la Torre d'Elna.