infraestructures
Foment reprèn les obres del segon tram de l'A-27
Enguany s'invertiran 15 dels 61 milions que val unir el Morell amb Valls
Les obres de l'autovia que ha d'enllaçar Tarragona amb Montblanc, l'A-27, tornen a estar en marxa. Ahir el Ministeri de Foment va anunciar la represa dels treballs en el segon tram d'aquesta infraestructura clau en el desenvolupament econòmic del territori. En concret, el que es farà serà invertir els 15 milions pressupostats per enguany en els 9,1 quilòmetres del tram que va des del Morell fins a la variant de Valls, un tram que té un cost total de 61 milions, dels quals, segons Foment, ja n'hi ha un 51% d'executat. La futura variant ha de donar sortida als 18.000 vehicles de mitjana que actualment circulen per l'antiga N-240. Ara, amb aquest segon tram, es podrà donar continuïtat a la doble via estroncada al Morell, que continuarà pels termes municipals de Vilallonga del Camp, el Rourell i la Masó, fins arribar a Valls.
Més enllà de l'anunci de Foment, ahir des de Tarragona la patronal econòmica CEPTA va valorar positivament el fet tot i recordar que encara no hi ha una data sobre el termini de finalització d'una obra que acumula importants retards. Conscients de la importància d'aquesta infraestructura, la confederació empresarial va decidir crear el mes de setembre un lobby de pressió amb representats de diferents partits polítics per tal d'agilitzar l'execució de l'obra fins a Montblanc i demanar solucions per connectar la nova via amb Lleida. Tot i que aquell dia el diputat tarragoní del PP al Congrés, Alejandro Fernàndez (present a l'acte), va anunciar que els diners pressupostats per enguany serien per pagar indemnitzacions pendents de l'únic tram inaugurat –els 7,7 quilòmetres de Tarragona al Morell–, ahir el representat popular es va congratular d'un anunci que demostra, segons ell, que el govern estatal “està complint els compromisos que va adquirir amb Tarragona”. Ho va ratificar des de les mateixes files del PP el subdelegat del govern espanyol a Tarragona, Jordi Sierra, que va reconèixer un retard atribuït a la crisi i una represa de les obres assolida, en part, gràcies “a una unitat d'acció en la defensa dels interessos de Tarragona” per part de “la societat civil” i els polítics tarragonins.