Societat

El secretari que va superar la tarotista mexicana

Durant els tres anys i escaig que la família Bladé i Font s'estarà a Montpeller passen per dificultats, que la Segona Guerra Mundial agreuja. Els pares i Artur Bladé i Font, de llavors 11 anys, es lloguen per anar a fer la verema. Fins que no es comença a regularitzar un subsidi que rebien els funcionaris del govern de la Generalitat no van una mica millor. A Montpeller, viuen deu mesos amb el filòsof Francesc Pujols. Per això, de les figures intel·lectuals que el pare homenatjarà en els seus llibres, aquesta és la que Bladé i Font més recorda: “Feia impressió, tant des del punt de vista físic com de personalitat.” Però de mica en mica, a causa de la guerra –“els alemanys i els refugiats es van anar fent més presents”– la situació es va fer insostenible. Els Bladé i Font s'apunten a les llistes per marxar a Mèxic i troben plaça en un vaixell per al 14 d'abril de 1942. Quan són a punt d'embarcar i ja s'havien desfet de tot el que tenien, els diuen que hi ha “overbooking” i es queden a terra. “Va ser la part més dura, vam haver de tornar-nos a adaptar”. Finalment, el 8 de setembre de 1942 s'embarquen. D'aquell viatge, Bladé i Font recorda les classes de gimnàstica que els feia l'exboxejador Josep Gironès, molt conegut als anys trenta i que durant l'exili s'esborraria del mapa.

A Mèxic, “cadascú va tenir un exili diferent”, explica Bladé i Font. La mare es guanya bé la vida, de llevadora i de practicant. Ell fa tots els estudis a Mèxic –com a químic, allà va tenir com a professors “la majoria de científics refugiats”–, i després completarà la formació als Estats Units i França, fins a tornar a Barcelona el 1968. El pare, en canvi, “ho va passar molt malament fins a trobar feina estable”. “El xoc cultural va ser molt fort per a ell.” Els primers anys, abans no s'estableix com a periodista, Bladé i Desumvila fa tota mena de feines, com ara la de secretari d'una tarotista. En aquest cas, l'escriptor responia les cartes adreçades a la tarotista, fins que aquesta va detectar que ho feia millor que ella i va preferir despatxar-lo. El 1956 fa un viatge temporal a Catalunya, per temptejar el retorn, però no va veure clar de tornar definitivament amb la dona fins al 1961. Des d'aleshores fins a la seva mort, el 1995, s'abocarà a una tasca de redreçament de la cultura catalana, fent classes de català, conferències i col·laboracions periodístiques, a més de publicar una obra ingent, aplegada en els volums d'obra completa publicats per Cossetània. El seu fons documental es troba a l'Arxiu Comarcal de la Ribera d'Ebre.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
infraestructures

Acaba la primera fase de reforma del parc de l’Espanya Industrial a Sants-Montjuïc

Barcelona
successos

Atesos 12 veïns d’un bloc de pisos de Lleida per un incendi als comptadors de l’edifici

Lleida
societat

Un dron controla les emissions contaminants i abocaments al Port de Barcelona

Barcelona

El Mercat d’Olot acull més de 20 tallers per a infants i joves

olot

Denuncien actes vandàlics a les instal·lacions de la piscina municipal

quart
mobilitat

Acreditats 11.000 vehicles per moure’s durant la Copa Amèrica

Barcelona
URBANISME

Concurs de projectes per al Pla de Millora Urbana de la Mariola

Lleida

Les platges de Calella i Llafranc tenen una concentració de microplàstics per sota de la costa catalana

PALAFRUGELL
salut

Manresa serà seu del Circuit de caminades de marxa nòrdica per a tothom

Manresa