Un llibre recull l'evolució en el model de colla castellera a Tarragona ciutat
L'obra, del tarragoní Guillermo Soler, narra la coexistència dels Xiquets i la Jove
El treball, editat per Cossetània, se centra en la repercussió que va tenir la creació de la colla Jove Xiquets de Tarragona, a finals dels setanta, i els primers anys de coexistència –principalment durant el primer quinquenni– amb la colla Xiquets. La modernitat que representava la colla Jove, en contraposició amb la tradició reflectida en la colla Xiquets, és l'objecte d'estudi de la nova obra del periodista casteller Guillermo Soler García de Oteyza, de la presentació de la qual es va encarregar el vicepresident de la Generalitat i integrant dels Xiquets, Josep Lluís Carod-Rovira.
Per a Soler, «sempre es parla que els castells són tradicions i que no canvien, i això és fals perquè tothom en que conegui una mica la història sap que hi ha hagut canvis molt grans». En aquest aspecte, el periodista tarragoní va recordar que «abans, el casteller, responia a un perfil molt concret i, en canvi, ara ha evolucionat. El nou model de colla és molt més integradora i no tan tancada com abans».
Només a Tarragona
Les raons que van impulsar Soler a ocupar-se únicament de les dues grans colles de la ciutat de Tarragona –ara també existeixen les del Serrallo i les de Sant Pere i Sant Pau– són que «és l'únic cas en què conviuen una colla nova i una altra de clàssica al mateix temps i, per això, les diferències s'accentuen, perquè els vells han de demostrar que el seu model de colla continua sent perfectament vàlid». En el llibre apareixen una vintena d'entrevistes a personatges, «perquè sempre es parla de castells, i mai de castellers», va reivindicar Soler. L'obra, que va resultar guanyadora de la quarta edició del premi d'assaig casteller Esperidió, convocat per l'Associació d'Amics de la Colla Jove, consta de cinc capítols: «El canvi en el model de colla castellera», «Una colla tradicional en temps nous», «La creació d'una colla nova», «Colla moderna contra colla tradicional» i «Xiquets i Jove: dues colles, dos mons».
