‘L'Autonomista', un diari familiar i interclassista
El primer número del diari L'Autonomista va sortir al carrer el 18 de setembre del 1898. Sense cap vinculació a un partit polític en concret (tot i coincidir força amb els postulats d'Esquerra Republicana), la publicació s'emmarcava en l'òrbita de les esquerres, de caire republicà i federal, anava dirigit a la petita burgesia i a la classe treballadora. Va ser fundat i dirigit per Darius Rahola i sortia dels tallers de la impremta familiar. No obstant, Carles Rahola en va ser l'ànima i el mentor. Primer en castellà i després en català, aquest periòdic es va convertir en una lectura de referència que es trobava als tallers, a les tavernes o a l'ateneu. La seva periodicitat va variar: va ser setmanal fins al 1904, després va passar a bisetmanal (els dimarts i els divendres) i, finalment, el 8 de febrer del 1916, es va començar a publicar diàriament. Pel que fa a la llengua, el català es va anar introduint gradualment fins que, el 1933, la conversió va ser total. Mor El Autonomista i neix L'Autonomista.
En els seus escrits en aquest diari, Carles Rahola va posar de manifest la seva devoció per la ciutat de Girona i pel país. És en aquest mitjà on desenvolupa bona part de la seva trajectòria periodística, malgrat que no va ser l'únic en què va escriure. De fet, dos dels tres articles que s'utilitzen com a prova en el seu judici militar van ser publicats a L'Autonomista: “Refugis i jardins” i “L'heroisme”. El primer constitueix el seu primer editorial signat amb el qual pretenia transmetre esperança als ciutadans davant la dramàtica situació d'aquell moment. Pel que fa al segon, es tracta d'un article clarament de denúncia contra la intervenció de les forces franquistes, aprofitant com a argument de fons el pròleg que el 1915 ell mateix va escriure per a la traducció catalana del llibre que també es titula L'heroisme, escrit per l'autor belga Maurice Maeterlinck.
El darrer número del diari va aparèixer el 25 de gener del 1939. La impremta va ser confiscada quan les tropes franquistes van entrar a la ciutat de Girona. Carles Rahola es va veure obligat a tornar a la seva feina a la Diputació i va ser al cap de poc que va ser arrestat, empresonat i afusellat. La implantació del règim va significar la desaparició de L'Autonomista, malgrat que la família Rahola va intentar recuperar la publicació quan encara vivia el dictador Franco. Va ser infructuós. No va ser fins al 1985 quan, finalment, la capçalera va tornar a sortir a la llum. I ho va fer com a suplement literari que es publica cada cinc anys.
