Millet i Montull manifesten que tenien l'aval dels polítics

L'expresident i lladre confés del Palau de la Música, Fèlix Millet, i la seva mà dreta i exdirector de l'ens, Jordi Montull, van coincidir a explicar ahir a l'Audiència de Barcelona que el projecte de l'hotel que promovien fer al costat de l'entitat tenia l'aval de tots els grups polítics. No van pressionar cap càrrec ni de la Generalitat ni de l'Ajuntament de Barcelona per assolir els canvis urbanístics. Ni tampoc es van embutxacar 900.000 euros, suposadament pagats per Manuel Valderrama, a qui van donar el projecte. És la defensa que van exhibir Millet, en cinc minuts, i Montull, durant gairebé sis hores.

Millet, en cadira de rodes i cansat, va aguantar la llarga sessió del judici, que fa dues setmanes es van haver de suspendre en el segon dia perquè ell es va trencar el fèmur esquerre, a casa seva.“Vull demanar disculpes perquè m'han operat”, va dir Millet, el qual va intentar eludir l'interrogatori del fiscal sense que semblés una negativa. “Amb els calmants, mentalment estic tocat. I només vull ratificar el que vaig dir a instrucció”, va afirmar. La presidenta de la secció cinquena va aclarir-li que el que feia era acollir-se al seu dret a no declarar. Bé, a declarar parcialment, ja que sí que ho va fer a un dels seus tres advocats de Madrid, Abraham Castro.

Castro va queixar-se que el tribunal permetés al fiscal enumerar les preguntes que hauria fet a Millet perquè constessin a l'acta. El catedràtic, fins i tot, va amenaçar dient que el Suprem no ho permet. Les defenses dels altres cinc imputats s'hi van sumar i van ensenyar les urpes, un cop més, tot reiterant que podria ser motiu per demanar la nul·litat del judici.

El fiscal Antoni Pelegrín va trigar una hora per exposar l'interrogatori a Millet, el qual en alguna ocasió volia contestar. El fiscal demana deu anys i deu mesos per a Millet i Montull per tràfic d'influències i apropiació indeguda.

Montull sí que va respondre a l'inesgotable fiscal, el qual va ensenyar-li correus, fax i manuscrits, que l'exdirector del Palau guardava de forma exhaustiva en carpetes. Van remuntar-se al 2002, quan Millet i els germans de l'escola La Salle van signar un conveni amb el qual els segons entregaven tres finques, al carrer Sant Pere Més Alt, a la Fundació del Palau, a canvi que els fessin unes reformes a l'escola. Montull va exposar que qualsevol auditori important europeu tenia al costat un hotel.

Montull va afegir que un cop tenien les finques, el 2007 van veure que no s'hi podia edificar l'hotel perquè és un solar qualificat per a equipaments, i que van tenir dues iniciatives fallides per permutar el solar amb un d'una caixa i un altre de l'Ajuntament. Al final, va prosperar un de la Generalitat, al carrer Ciutat. Montull va admetre que va fer moltes trucades i visites per tirar endavant un conveni a tres bandes amb la Generalitat i l'Ajuntament. L'hotel es va valorar en 15 milions d'euros, i la Generalitat havia de cobrar un aval de 5,5 milions i la Fundació, com a intermediària, 3,6 milions.

L'exdirector també reconèixer que Manuel Valderrama, d'Olivia Hotels, va ser “l'únic” dels empresaris consultats que va acceptar l'oferta. I que “mai” van amagar a les institucions, que el promotor (sense dir propietari) de l'hotel era Olivia Hotels. Montull en va responsabilitzar als advocats i arquitectes implicats. Precisament, avui declaren, com a imputats, l'arquitecte del projecte Carles Díaz, i l'extinent d'alcalde, Ramón García-Bragado, també implicat de quan era secretari de Presidència de la Generalitat.