Vestigis que recorden la guerra

Al llarg de la sèrie hem pogut llegir com moltes ciutats i molts pobles del país van viure grans destrosses per causa de la guerra. Els que més van quedar afectats van ser aquells pobles o ciutats que van ser front de guerra o van estar dins dels camps de batalla. Aquest és el cas de Tortosa, Lleida, Gandesa, Corbera d'Ebre, Garcia, Isona, Tírvia... Altres nuclis com ara Barcelona, Tarragona, Figueres i el Perelló van viure moltes destruccions per causa dels bombardejos i en algun cas, com el poble de Llers, van ser pràcticament destruïts durant la retirada el febrer del 1939. Però passats 75 anys del final de la guerra, han desaparegut les restes dels danys que van experimentar aquestes ciutats, si exceptuem casos com els de Corbera d'Ebre, i per tant la guerra és un malson recollit en els llibres, en la memòria dels que la van viure, cada cop menys, però sense cap presència material que ens la recordi. En canvi sí que queden restes de fortificacions o construccions de caire militar que es van construir durant la guerra.

Deixant a banda els escenaris de la batalla de l'Ebre, en molts indrets de Catalunya es conserven restes de búnquers, nius de metralladores i de trinxeres, als quals ens és relativament fàcil accedir. Sense fer-ne una relació exhaustiva, trobem restes d'aquest tipus a les ciutats de Balaguer i Lleida –concretament a la Seu Vella– però també a pobles com ara Alcoletge, on es conserva un espectacular búnquer en el tossal dels Morts. Una gran part d'aquestes fortificacions, però, està fora dels nuclis urbans, com les que es conserven dins dels termes municipals de l'Ametlla de Mar o Vandellòs. En aquest darrer cas es conserven, en molt bon estat, diverses construccions per a artilleria que tenien l'objectiu de protegir el pas pel coll de Balaguer.

Al front del Segre es conserven alguns llocs emblemàtics com el tossal de Deu, conegut com “el Merengue”, i que va ser en diversos i fracassats atacs per part de les tropes republicanes la tomba de molts biberons. Al terme de Foradada es conserven restes de fortificacions a la serra de Munt i al serrat de les Forques. Al Pallars es poden visitar restes bèl·liques al voltant de l'ermita de la Mare de Déu de la Posa i al tossal de Sant Joan de Vilamur en el terme de Soriguera.

Tota la costa catalana està farcida, malgrat que alguns han desaparegut, de desenes de búnquers, construïts per impedir el possible desembarcament dels franquistes a la rereguarda catalana. Els historiadors Josep Clara i Adrià Cabezas n'han fet un bon inventari en dos magnífics i exhaustius estudis.

Es poden visitar restes del conjunt d'aeròdroms que es van construir durant la guerra a la Sènia, els Monjos, Alfés, Celrà, Rosanes, la Garriga i l'Aranyó. Les restes que queden són en general dels llocs on s'hostatjaven els pilots o els refugis construïts al voltant dels camps per protegir el personal. En el de Sabadell es conserven l'arsenal i el polvorí. En el cas de Santa Margarida i els Monjos, centre del conegut com a “Vesper de la Gloriosa”, a part de l'aeròdrom dels Monjos hi havia els aeròdroms de Santa Oliva, Pacs i Sabanell. Dels dos darrers no en queda pràcticament res. En el dels Monjos es pot visitar el Centre Interpretatiu de l'Aviació Republicana i la Guerra Aèria.

Sense deixar els vestigis en relació amb la guerra aèria, són visitables d'un cap a l'altre del país nombrosos refugis antiaeris perfectament condicionats per ser visitats i que permeten reviure el que durant molts de mesos van viure i patir els nostres avis. Són visitables els refugis de Barcelona, el 307 al Poble-sec i el de la plaça del Diamant al barri de Gràcia; el de Gavà; el de la Patacada, a Reus; el de la placeta Macià, a Sant Adrià del Besòs; el de la plaça del Blat, a Valls; el de l'església de Santa Maria d'Agramunt; el de l'estació de la Garriga; el del carrer de Sant Josep de Flix, i el de la plaça de la Font Gran de Benissanet. També a la ciutat de Barcelona podem visitar el que queda de les bateries antiaèries instal·lades a Sant Pere Màrtir i al turó de la Rovira.

Altres vestigis de la guerra ens recorden llocs on es van produir execucions i assassinats durant la guerra i la postguerra. Alguns tenen un caire col·lectiu com el del Fossar de la Pedrera –al cementiri de Montjuïc–, que recorda els afusellats de la província de Barcelona durant el franquisme, o el monument en el Fossar de Santa Helena del castell de Montjuïc, que recorda als afusellats, per quintacolumnisme, durant la Guerra Civil.

Pel que fa al cementiri de Lleida han estat dignificats els llocs on van ser executades i ara reposen les víctimes primer de la repressió republicana i després de la franquista. En el municipi de Pont de Molins, a l'Alt Empordà, es conserva un monument que recorda els executats durant la retirada, entre ells el bisbe de Terol Anselmo Polanco.

Altres vestigis d'aquest tipus tenen un caire de record més individual, com les nombroses creus que s'havien erigit en els llocs on havien estat executades algunes persones per motius polítics, socials o religiosos, majoritàriament, l'estiu i tardor del 1936, algunes de les quals encara es conserven.

Dels darrers dies de la guerra ens queden llocs emblemàtics com el castell de Sant Ferran de Figueres, on es va celebrar la darrera reunió de les Corts Republicanes; el mas Perxés, a Agullana, darrera residència del president Companys a Catalunya, i el monument erigit al coll de la Manrella, on Companys i altres autoritats republicanes van creuar la frontera amb França. Altres vestigis ens recorden l'arribada de les tropes franquistes a la frontera, com el monòlit erigit en honor de la 4a divisió de Navarra, a les rodalies de Portbou.

Finalment, entre els vestigis que es conserven de la guerra, cal esmentar els que recorden els camps de concentració de la Catalunya del Nord. Alguns d'aquests monòlits, aixecats al mig de modernes construccions, com el d'Argelers, ens recorden el camp, però no els extensos i inhòspits sorrals, on milers de compatriotes van viure i sobreviure en unes condicions deplorables.