Laboratori d'espies
L'any 2006, el periodista Jordi Finestres viatjava a Washington enviat per la revista Sàpiens per remenar uns arxius de la Segona Guerra Mundial acabats de desclassificar, tot estirant un fil aportat per la intuïció de l'historiador Josep Maria Solé i Sabaté. A l'Arxiu Nacional de la capital dels EUA, Finestres va trobar un expedient amb un títol ben explícit: “Oficials, agents i empleats dels serveis d'intel·ligència nazi a Espanya”. Hi havia una mena d'índex amb els noms, professió i un breu apunt biogràfic de més de cinc-centes persones que van treballar per al Tercer Reich des de Catalunya.
Es tracta d'una xarxa ben travada i transversal, formada per advocats, comerciants, arquitectes, metges, enginyers, exmilitars, artistes, periodistes, etcètera. La majoria eren alemanys que ja feia uns quants anys que vivien a Catalunya. Gaudien del favor absolut del règim franquista, que fins i tot els tolerava activitats il·legals com ara el contraban d'articles de luxe impossibles de trobar a la Barcelona miserable dels anys quaranta del segle passat.
La documentació trobada per Finestres i publicada el 2007 per Sàpiens destapa, per exemple, que una empresa farmacèutica radicada a Barcelona, Productos Químico-Farmacéuticos, SA, amb seu al carrer Pujades, era en realitat un centre de reclutament i entrenament dels agents dels serveis secrets nazis que després es desplegarien per tota la península Ibèrica. El màxim responsable dels laboratoris era Karl Andress Mosser, membre del partit nazi. Mosser era un habitual de les tertúlies de la comunitat alemanya a l'hotel Ritz, on es forjaven moltes de les accions dels agents nazis a Barcelona, a Catalunya i a Espanya.
No tots els espies eren alemanys, però. Els papers dels arxius nord-americans esmenten fins a un centenars de catalans al servei dels serveis d'intel·ligència de l'Alemanya nazi a Catalunya. Alguns de ben sorprenents, com és el cas del metge i periodista Josep Trabal, un dels fundadors d'Esquerra Republicana de Catalunya i pioner de la premsa esportiva en català. Trabal treballava per a la Gestapo i després de la derrota republicana va enviar-los des de Perpinyà informes sobre la situació dels refugiats. La xarxa de col·laboradors era ben àmplia, i englobava des de directors d'hotel com ara Antonio Albareda Campmany fins a fotògrafs que feien els retrats per als passaports falsos com un tal Josep Argelés.
Els tentacles de la presència nazi a Catalunya incloïen el pagament de “sobresous” a membres dels cossos policials, la manera de tenir accés directe a informació privilegiada d'interès per als serveis secrets alemanys.
