Obesos per malnutrició
L'increment de l'obesitat és la dada disponible més clara dels efectes de la crisi en la salut dels infants
En sis anys, el percentatge d'afectats ha passat del 18,4% al 27%
Pobresa i malnutrició infantil van tornar a ser ahir motiu de debat i confrontació en la comissió d'Infància del Parlament. Hi compareixia el conseller de Salut, Boi Ruiz, que va tornar a insistir que, segons les dades de què disposa el seu departament, a Catalunya “cap nen presenta problemes de salut” a causa d'una nutrició inadequada” lligada a la pobresa. Poc després, però, el director de l'Agència de Salut Pública de Catalunya (ASPC), Antoni Mateu, va facilitar als membres de la comissió algunes dades de l'enquesta de salut de Catalunya (ESCA), segons les quals el percentatge d'infants de dos a catorze anys amb sobrepès i obesitat va passar del 18,4% l'any 2006 al 26,9% el 2012. L'enquesta també constata que el percentatge d'afectats és molt superior en les famílies on hi ha membres a l'atur.
Les dades són contundents: el 33,8% de nens que viuen en llars afectades per l'atur tenen sobrepès o obesitat, mentre que el percentatge és del 25,6% en les famílies en què els pares treballen. Més enllà de les diferències que evidencien aquests percentatges (basats en la informació de pes i talla facilitada pels pares), en tots dos casos es tracta de xifres prou alarmants, sobretot si es té en compte que són molt superiors a les registrades el 2006 (20,5% i 12,1% respectivament).
Els metges no tenen cap dubte a l'hora de definir l'obesitat no només com a factor de risc de futures patologies sinó com una malaltia amb entitat pròpia. L'obesitat infantil afecta totes les classes socials, però molts estudis han demostrat àmpliament que la seva incidència està íntimament lligada a l'estatus socioeconòmic familiar i al nivell educatiu dels pares, sobretot de la mare. En aquest sentit, l'ESCA també assenyala una altra dada preocupant: que el percentatge de famílies amb algun membre a l'atur i en què la mare només té estudis primaris s'ha multiplicat per tres i ha passat del 12,7% al 36,3% en sis anys.
Aquestes xifres, que ahir es van mostrar en un Power Point a la comissió d'Infància, són, de moment, la dada disponible més evident dels efectes que la pobresa té en l'alimentació i la salut dels infants. No obstant això, els assistents no en van fer gaire cas, malgrat que l'increment de l'obesitat, especialment a les llars amb pocs recursos, és un signe prou alarmant de malnutrició. Només la diputada de la CUP, Isabel Vallet, va recordar al conseller que “tots els metges saben que l'obesitat és una malaltia”.
Detecció dels pediatres
Mentre l'oposició acusava el govern de minimitzar el problema de la malnutrició i de no posar en marxa mesures i respostes contundents contra la pobresa, el conseller de Salut va tornar a parlar dels 660 nens que, segons consta en les seves històries clíniques, serien els únics casos en què els pediatres d'atenció primària han detectat circumstàncies socials i econòmiques (pobresa, rendes baixes, desestructuració familiar, etc.) que poden donar lloc a risc de malnutrició. Amb tot, Ruiz va repetir que aquestes situacions concretes no s'han traduït, almenys de moment, en un diagnòstic de malaltia.
Els portaveus dels diferents grups parlamentaris van retreure al conseller que el govern hagi confiat la solució de l'alimentació diària de milers de famílies a entitats socials com ara el Banc dels Aliments, la Creu Roja o Càritas. La diputada socialista, Eva Granados, va recordar que 12.050 nadons de zero a dos anys i 28.200 infants són alimentats pel Banc dels Aliments, segons dades facilitades per l'entitat. Per la seva banda, des d'ICV-EUiA, la diputada Laura Massana va reclamar al govern polítiques integrals contra la pobresa, com ara la garantia d'una renda mínima per assegurar l'accés a l'alimentació i a béns fonamentals com l'energia.
LES XIFRES
Qui ha vist el protocol?
Tots els diputats de l'oposició que ahir van intervenir en la comissió d'Infància van preguntar al conseller de Salut, Boi Ruiz, pel protocol de detecció de casos de malnutrició infantil subscrit recentment pels departaments de Salut, Benestar Social i Ensenyament. “Ningú ha vist aquest protocol. Ni tan sols els professionals implicats”, li van retreure des del grup socialista. “Quan tindrem les primeres dades?”, van preguntar des d'ICV-EUiA. El protocol, que sí que existeix i al qual ha pogut accedir sense problemes aquest diari, defineix les situacions de dificultat en l'alimentació d'infants i adolescents i estableix els circuits d'actuació i coordinació des dels àmbits sanitari, educatiu i dels serveis socials, així com el paper dels professionals (metges, mestres, directors d'escola, etc.). Boi Ruiz va insistir que el protocol no ha fet res més que posar sobre el paper allò que ja feien els professionals. “Metges i mestres ja es preocupaven d'aquestes situacions abans que existís cap protocol”, va afirmar.
