la crònica

Estiueig a Girona

Confesso que coneixia ben poc el que passa l'agost a Girona i he de dir que té un cert encant. Aquest any, per diverses raons, estiuejo a casa meva, a Palau, on he descobert nous encants. El silenci és absolut. Tancats els col·legis propers i el club de tennis poc concorregut, hi són comptats els vehicles que trenquen el silenci. Sols el cant dels tudons; a les nits, les cardines i un rossinyol en apuntar el dia. Una sud-americana que cantava amb veu potent Y viva España, Mi carro i Campanera ha emmudit per trasllat. Rego, sego, nedo, dormo, miro la tele, llegeixo, escric, organitzo concerts i observo els esquirols que fa quaranta anys que vénen a menjar pinyons i beure aigua fresca. He de dir que ni amb pantalons curts i barret de palla no he aconseguit mai d'acostar-m'hi. Som amics de lluny!

A Girona trobo pàrquings buits i, miracle!, lloc a les zones blaves. Als lliures no ho he provat. Hi ha poca gent a les botigues. La crisi i la calor hi fan estralls! Els descomptes criden l'atenció, però no pas clients. Els cartells «Es lloga» i «Es ven» es toquen. Els pisos «en venda» decoren la ciutat. Grues polsoses i obres parades trenquen la imatge de ciutat activa. A les cafeteries es pot triar taula i al carrer Juli Garreta es veuen menys persones amb el sobre a la mà de la ràdio o l'anàlisi. L'agost té un evident poder curatiu. En un restaurant vora l'aeroport, sempre ple, ens trobem a sopar sols dues parelles. L'Aleix Gimbernat i qui us parla. Amb barba generosa ha estrenat jubilació i rialla oberta –retinguda molts anys–. Benvingut a la reserva passiva!

Al cinema vaig passar por: a la immensa sala érem tres. Amb la cartera a la mà tota la sessió vaig dir: «Mai més!» Un tomb a peu per la Devesa em va confirmar l'abandó i la inexplicable actitud que hi té la ciutat. En tot Catalunya no hi ha un cas semblant. Les grans obres deprimeixen. El desdoblament de l'N-II, el tercer carril de l'AP-7 i el TAV van per llarg. La pavimentació del carrer de Barcelona, encara més. El que s'acaba és Santa Caterina. No hi caben tots els funcionaris i es diu que treballaran a dies alterns. Els dies sense despatx, faran treballs amb ordinador a casa. Qui va calcular l'espai? Per què l'estètica arquitectònica s'ha imposat a l'agrupació funcional de les dependències. Van fer el recompte del personal a l'hora del tallat?

Em passarà l'estiu volant. L'olor d'una mata de romaní ran de finestra em trasllada amb la imaginació als enyorats Pirineus. Els matins vénen els néts aparellats formalment i les tardes les nétes amb amics, a banyar-se a la piscina, rejovenint l'ambient (78 i 81 anys). Refrescats i amb els tuppers plens, se'n van dient «Tornarem!» Tinc el mòbil desconnectat (el fix no el sento), i no passa res. Tants remenaments que he armat els estius i tenia la solució ran de nas: no fer res. Quines coses!



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
La Jonquera

Autorització del parc eòlic Galatea, però només és administrtiva

La Jonquera
salut

Can Ruti elimina les arrítimes més freqüents de forma més segura

Badalona

El Pla de l’Estany posarà càmeres per detectar abocaments incontrolats

banyoles
SERVEIS

Reoberts tots els carrils de l’AP-7 després d’un matí molt complicat

Sant Cugat del Vallès

L’Ajuntament aprova el Pla Director d’Aigua

porqueres
SERVEIS

TMB vol tancar l’any amb un 25% de la flota de busos de zero emissions

BARCELONA
societat

Òmnium rebutja amnistiar els policies investigats per les càrregues de l’1-O

girona / aiguaviva
SERVEIS

Problemes en la reparació de la fuita d’aigua que afecta el Montsià

L’Aldea
SOCIETAT

Mainat diu que el va sorprendre que la seva ex-dona trigués a trucar al SEM davant d’una hipoglucèmia

Barcelona