La pobresa juvenil creix més que la mitjana

El creixement de les desigualtats s'acarnissa amb els joves i projecta un escenari present i de futur desolador, segons conclou el darrer informe d'Indicadors socials a Catalunya (Insocat), fet públic per ECAS.

Un atur disparat (més del 45% dels joves entre 20 i 24 anys busquen feina), la precarietat i la inestabilitat laboral, la manca d'ingressos i de protecció social converteixen els joves en un col·lectiu fràgil i en molts casos els impossibiliten de mantenir projectes de vida independents i autònoms.

Tres ítems que demostren aquestes dificultats són que s'endarrereix l'edat d'emancipació del domicili familiar, que molts joves opten per emigrar i que es posposa l'edat de tenir fills. L'any 2009, segons l'informe, 56.462 joves van marxar a altres països. La majoria van tornar al seu país d'origen –o al dels seus pares–, però molts són joves catalans que van a treballar a fora. Pel que fa l'emancipació, es detecta un cert paral·lelisme a la bombolla immobiliària, ja que va començar a caure a partir del 1997, quan els preus comencen a disparar-se.

Com a tercer indicador de les dificultats per construir un projecte de vida propi, l'informe destaca que més del 90% dels joves de 20 a 24 anys no tenen fills; més del 80% d'entre 25 i 29, tampoc, i entre 30 i 34 anys el percentatge amb fills no arriba al 50%.

Insocat subratlla que el risc de pobresa juvenil augmenta en major proporció que en la població general: ha passat del 14%, l'any 2005 al 21,6%, el 2011. Entre els més grans de 29 anys, se situa en el 16,9%. Un altre element clau és que, en el cas dels joves, les transferències socials no mitiguen la precarietat perquè les pensions, la desocupació o la RMI no estan pensades per a aquest col·lectiu.