Volen mesures per reduir el nombre de sense llar

La situació de crisi i la falta de polítiques per respondre-hi han fet augmentar el nombre de famílies que viuen en infrahabitatges –habitatges que no estan en condicions– o que directament dormen al carrer. La dimensió real del problema, però, no està encara prou estudiada i per això és complicat organitzar i planificar respostes adequades. Així ho explica l'estudi Crisi, empobriment i persones sense llar, que ha elaborat el politòleg Albert Sales per a la Taula del Tercer Sector.

Les entitats reclamen una aposta decidida per evitar l'exclusió residencial i l'estudi planteja un argument contundent: cada euro que s'inverteix en la prevenció d'aquest problema retorna en uns beneficis socials i econòmics a mitjà i llarg termini que es poden quantificar en 2,20 euros. L'actuació, però, s'ha de fer amb mesures profundes, estructurals i coordinades entre les diferents administracions públiques i les entitats socials, es reclama en l'informe, perquè qualsevol política dedicada només al fenomen dels sense llar és una política merament pal·liativa.

En nom de Càritas, Tere Bermúdez es va mostrar convençuda que Barcelona pot eradicar el fenomen de les persones que viuen al carrer si s'ho proposa. En els últims cinc anys, el nombre de sense sostre ha passat de no arribar a les 660 persones a superar les 870. Des d'Arrels, Ferran Busquets va subratllar el patiment de les persones que dormen al ras, mentre que Joan Uribe, del Sant Joan de Déu, va defensar l'eficàcia del model preventiu que aplica el govern d'Escòcia.