Menys denúncies per violència masclista
Els jutjats de violència contra la dona del país reben menys assumptes en l'àmbit penal per segon any consecutiu
El nombre de dones mortes no baixa
S'aposta per la reflexió i per la millora de la formació
Tot i els esforços de professionals, de governants i de la mateixa societat civil per reduir la xacra de la violència masclista, no la tenim sota control. En
els primers tres mesos d'aquest any, sis dones han mort a Catalunya a mans del marit o l'exparella, i en tot el 2013 hi va haver onze víctimes. Una dada esgarrifosa. Mentrestant, tots els jutjats especialitzats en violència contra la dona a l'Estat espanyol experimenten una tendència a la baixa en l'entrada d'assumptes o denúncies en l'àmbit penal –en el civil es mantenen–, segons les dades fetes públiques el març passat pel Consell General del Poder Judicial (CGPJ).
A Catalunya, els seixanta jutjats especialitzats en violència contra la dona registren per segon any consecutiu una disminució del nombre de casos. En concret, l'any passat van entrar 25.910 denúncies penals contra la parella o l'ex, que representen un 3,2% menys que les que es van registrar el 2012, quan la reducció del nombre d'assumptes registrats respecte al 2011 va ser del 5,3%. Les demandes civils en aquests jutjats especialitzats es van situar en 3.738 el 2013, un 1,7% més en comparació de l'any 2012. Pel que fa a l'execució de sentències de violència de gènere, a Catalunya l'any passat n'hi havia 1.154 de resoltes i 2.045 de pendents o en tràmit a finals del 2013. De les xifres aportades pel CGPJ, destaca que als jutjats especialitzats de la demarcació de Girona i de Tarragona, totes les dades són negatives, és a dir, entren menys casos, es resolen menys sentències i es dicten menys interlocutòries tant en l'àmbit penal com en el civil.
Per què hi ha menys litigis en els casos de violència domèstica si hi continua havent agressions? En aquest cas, no tenen la culpa les elevades taxes judicials, imposades pel ministre Alberto Ruiz-Gallardón, ja que aquest àmbit, com en tot el penal, n'està exempt.
“Les víctimes reals no denuncien. Tenen molt interioritzat que la culpa és seva, el lligam és molt fort, i alhora senten vergonya d'explicar-ho”, afirma Sonia Reina, advocada especialista en dret de família i en violència de gènere. Reina hi afegeix: “Aquesta superioritat física o psíquica de l'home respecte a la dona no és l'agressió d'un dia, sinó d'anys, i la llei del 2004 de mesures de protecció contra la violència de gènere no ho resol.”
Mercè Claramunt, una de les responsables del torn d'ofici especialitzat en violència de gènere del Col·legi d'Advocats de Barcelona (ICAB), amplia el debat. Claramunt explica que alguns experts atribueixen aquesta davallada del nombre de denúncies a la crisi: a la dona li costa més separar-se de l'agressor si no té feina o un mitjà per subsistir. “A l'ICAB pensem, però, que un dels motius és que les dones no obtenen la resposta que volen als jutjats”, raona l'advocada, perquè “el camí que els espera és complex, ja que cal aportar proves d'un àmbit tancat com és el domèstic”.
Per això, la policia, els lletrats i la mateixa víctima ara analitzen més els pros i els contres d'iniciar un procés penal, i en certs casos es dissuadeix la víctima de fer-ho. També hi ha dones que desisteixen de continuar la denúncia un cop s'ha posat en marxa la maquinària judicial. Per exemple, quan van entrar en funcionament els jutjats especials de violència de gènere, el juny del 2005, un advocat inscrit al torn d'ofici podia atendre sis víctimes a Barcelona ciutat en una mateixa guàrdia, i ara n'atén una o cap. No passa el mateix amb els presumptes agressors, que queden detinguts o són conduïts al jutjat. El Col·legi d'Advocats de Barcelona confirma que hi va haver una davallada del nombre de designes en els darrers tres anys, i ara s'ha estabilitzat. El març passat es van fer 306 assistències en els torns de violència de gènere (sumant-hi víctimes i agressors), 53 més que el març del 2013. Els mesos de gener i febrer es van registrar 260 i 252 designes, respectivament.
Xifres a banda, i quan falta un any i escaig perquè es compleixin els deu anys de vida d'aquests jutjats especialitzats, la representant del Col·legi d'Advocats de Barcelona demana una reflexió de tots els operadors jurídics. “Cal més formació als jutjats, com ara saber els cicles de la violència de gènere. Tots els que intervenim en la cadena, la policia, els fiscals, els jutges, els agents i els advocats, hem de posar en qüestió com treballem”, reclama Mercè Claramunt. Suspendre o no la dispensa que té ara la víctima per no haver de declarar contra la parella o crear les unitats de valoració forense integral, que incloïa la llei del 2004, són algunes d'aquestes qüestions a debatre.
Un 80% van a l'oficina abans de denunciar
L'Oficina d'Atenció a la Víctima de Delicte, que el Departament de Justícia va crear l'any 2007, no ha notat cap davallada del servei, malgrat que la majoria de persones que atén són derivades d'òrgans judicials, que reben menys assumptes.
“El nombre de víctimes ateses va en augment, amb mesures de més qualitat, i els serveis no han experimentat cap retallada”, assegura el director general d'execució penal a la comunitat i de justícia juvenil, Joaquim Clavaguera. I hi afegeix: “Un 80% de persones s'han acostat a les nostres oficines per informar-se abans de denunciar.”
El servei, amb suport jurídic i psicològic i amb oficines a totes les demarcacions, atén sobretot víctimes de violència de gènere i sexual, però també altres víctimes com ara les de trànsit. El març passat van atendre 2.825 persones, i el nombre de menors va en augment. El director general precisa que “sí que s'ha reduït el nombre d'ordres de protecció” i per això destinen més servei a acompanyar víctimes als judicis. Recalca que estan “coordinats com un rellotge amb Interior, més centrat en la seguretat de les víctimes”.
