Vestit a mida pel parc Güell
Barcelona dissenya un pla específic per a preservar l'espai gaudinià
Es destinarà un milió d'euros a refer trencadissos o a foragitar els coloms
La defensa del Parc Güell s'ha convertit, aquest mandat, en qüestió de ciutat a Barcelona. Un posicionament polític que s'ha traduït en decisions com la implantació, l'octubre de l'any passat, d'una taxa –que va dels 4,90 als 8 euros– d'entrada al recinte i que té com a propòsit, confés, restringir l'accés de visitants a 800 per hora i minorar, per tant, la sobresaturació humana de que era víctima. Igualment, i com a mesura complementària, el consistori ha tret a subhasta un contracte exclusiu per a la conservació d'un espai que, al marge del seu atractiu turístic, està declarat com a Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. Una tasca que té un pressupost d'adjudicació de 1.065.365 euros fins el 2016 i que haurà de ser executada per una brigada que estarà formada per, almenys, sis persones.
El valor patrimonial de les construccions o ornaments que estructuren la personalitat iconogràfica del parc Güell, i que són obra d'Antoni Gaudí, fa que aquest treball de manteniment i preservació hagi de ser necessàriament molt específic, tant pel que fa a objectius com pel grau de formació que hauran d'acreditar els que el prestin. Així, i en el plec de condicions, ja es detalla que l'empresa que se'n faci càrrec haurà d'afrontar la reparació dels trencadissos –una feina d'orfebreria que assumirà un restaurador especialitzat amb un mínim de tres anys d'experiència– que coronen espais emblemàtics com la torre Helicoidal o el pavelló de consergeria. Tres quarts del mateix s'haurà de fer, per exemple, amb els enrajolats del banc de la plaça de la Natura, que pateixen un càstig sever en forma de vandalisme o de l'ús especialment intensiu que en fan els turistes. Instal·lar un nou model de barana, de pedra natural i ferro forjat, al passeig de les Palmeres és una de les altres tasques assignades al contracte, juntament amb la instal·lació d'un sistema per impedir la presència de coloms que malmeten elements d'interès, com el capitell o el fris perimetral, de la sala Hipòstila. Tota aquesta inversió, però, computarà com a despesa corrent inherent al funcionament del parc, i se li ha d'afegir aportacions extraordinàries que van caient de tant en tant com, per exemple, els 2,2 milions d'euros que ha costat l'operatiu per limitar-hi l'accés de visitants. Qüestió de ciutat.