Dos homes i un compromís

Migdia del 26 d'abril del 1994, ciutat de Byumba, al nord de Ruanda. Joaquim Vallmajó (Navata, 1941), missioner infatigable i lluitador per la vida i la dignitat dels refugiats en aquell país africà, és obligat per militars de l'Exèrcit Patriòtic Ruandès a pujar al Mazda blau que utilitza per desplaçar-se i que ara el conduirà cap a la tortura i la mort. El seu cos no ha estat trobat.

Tarda del 19 de setembre del 1973, Santiago de Xile, vuit dies després del cop d'estat. Un capità i dos oficials detenen el sacerdot Joan Alsina (Castelló d'Empúries, 1942) al seu lloc de treball de l'hospital San Juan de Dios, i se l'enduen cap a una nit d'interrogatoris i simulacre de judici a l'Institut Barros Arana, amb desenllaç fatal al pont Bulnes sobre el riu Mapocho, on serà metrallat per l'esquena a les onze de la nit. És enterrat a Santiago.

Joaquim Vallmajó i Joan Alsina eren empordanesos de geni i caràcter, d'espiritualitat profunda i humanitat addicta a la causa de la justícia, d'indoblegable opció pels més desvalguts, a la vegada que ferma disposició a la denúncia de qui mou els fils de la misèria i la guerra, crítics i fidels al seu poble molt més enllà de la dimensió evangèlica i, per això mateix, incòmodes per a certa jerarquia eclesiàstica, i finalment, coherents amb els seus principis fins a les últimes conseqüències.

Aquest podria ser, a grans trets, el retrat compartit de dos homes que van deixar generosa petjada en contextos diferents però sacsejats igualment per una terrible repressió contra la població civil. Per una banda, la Ruanda del genocidi i no solament l'oficial d'hutus contra tutsis entre l'abril i el juliol del 1994, sinó també a la inversa i des de l'octubre del 1990 en una operació molt ben orquestrada per facilitar a les companyies transnacionals l'espoli dels minerals a la zona dels Grans Llacs. Per l'altra, el Xile de la Unitat Popular de Salvador Allende, triomfador en les presidencials del 4 de setembre del 1970 i enderrocat pel general Pinochet i la CIA l'11 de setembre del 1973, després de tres anys de vagues patronals, tanquetazos i altres conjures contra la via xilena al socialisme (redistribució de la riquesa en un marc de legalitat democràtica). Dos homes que ara, amb motiu de l'aniversari del seu assassinat –Alsina, 40 anys; Vallmajó, 20–, són reivindicats com a referents de militància social, política i evangèlica en el decurs d'una campanya donada a conèixer ahir als locals de la Coordinadora d'ONG Solidàries de Girona per representants de les entitats organitzadores: Tomàs Nadal, del Fòrum Joan Alsina; Albert Quintana i Mon Marquès, de Justícia i Pau, i Josep Maria Bonet, del Grup d'Empordanesos i Empordaneses per la Solidaritat. L'objectiu principal de la iniciativa és revisar en clau d'actualitat la trajectòria i el testimoni de dos personatges implicats intensament en la defensa dels drets humans. “Només podem ajudar a fer un món nou en la mesura que hi estem posats a dintre”, deia Alsina, i ell va contribuir a posar en pràctica el programa de la Unitat Popular a favor dels més necessitats. “Trobar-se rodejat de mainada amb gana i gent pobra a pilons fa perdre la por”, escrivia Vallmajó. I va deixar lúcida constància dels interessos que aterrien els refugiats. El testimoni de tots dos –va precisar Marquès– esdevé totalment necessari en un país de “memòria curta, democràcia feble i agenollada davant dels bancs i polítics que perden hores barallant-se mentre creix la desigualtat entre rics i pobres”.