Societat

Dos homes i un compromís

lluita Una campanya reivindica la militància evangèlica, social i política dels capellans Joan Alsina i Joaquim Vallmajó, assassinats a Xile i Ruanda Drets humans En contextos diferents es van comprometre en la defensa de la població civil

“Només podem ajudar a fer un món nou si ens hi posem a dintre”
“Trobar-se rodejat de mainada amb gana i gent pobra fa perdre la por”

Migdia del 26 d'abril del 1994, ciutat de Byumba, al nord de Ruanda. Joaquim Vallmajó (Navata, 1941), missioner infatigable i lluitador per la vida i la dignitat dels refugiats en aquell país africà, és obligat per militars de l'Exèrcit Patriòtic Ruandès a pujar al Mazda blau que utilitza per desplaçar-se i que ara el conduirà cap a la tortura i la mort. El seu cos no ha estat trobat.

Tarda del 19 de setembre del 1973, Santiago de Xile, vuit dies després del cop d'estat. Un capità i dos oficials detenen el sacerdot Joan Alsina (Castelló d'Empúries, 1942) al seu lloc de treball de l'hospital San Juan de Dios, i se l'enduen cap a una nit d'interrogatoris i simulacre de judici a l'Institut Barros Arana, amb desenllaç fatal al pont Bulnes sobre el riu Mapocho, on serà metrallat per l'esquena a les onze de la nit. És enterrat a Santiago.

Joaquim Vallmajó i Joan Alsina eren empordanesos de geni i caràcter, d'espiritualitat profunda i humanitat addicta a la causa de la justícia, d'indoblegable opció pels més desvalguts, a la vegada que ferma disposició a la denúncia de qui mou els fils de la misèria i la guerra, crítics i fidels al seu poble molt més enllà de la dimensió evangèlica i, per això mateix, incòmodes per a certa jerarquia eclesiàstica, i finalment, coherents amb els seus principis fins a les últimes conseqüències.

Aquest podria ser, a grans trets, el retrat compartit de dos homes que van deixar generosa petjada en contextos diferents però sacsejats igualment per una terrible repressió contra la població civil. Per una banda, la Ruanda del genocidi i no solament l'oficial d'hutus contra tutsis entre l'abril i el juliol del 1994, sinó també a la inversa i des de l'octubre del 1990 en una operació molt ben orquestrada per facilitar a les companyies transnacionals l'espoli dels minerals a la zona dels Grans Llacs. Per l'altra, el Xile de la Unitat Popular de Salvador Allende, triomfador en les presidencials del 4 de setembre del 1970 i enderrocat pel general Pinochet i la CIA l'11 de setembre del 1973, després de tres anys de vagues patronals, tanquetazos i altres conjures contra la via xilena al socialisme (redistribució de la riquesa en un marc de legalitat democràtica). Dos homes que ara, amb motiu de l'aniversari del seu assassinat –Alsina, 40 anys; Vallmajó, 20–, són reivindicats com a referents de militància social, política i evangèlica en el decurs d'una campanya donada a conèixer ahir als locals de la Coordinadora d'ONG Solidàries de Girona per representants de les entitats organitzadores: Tomàs Nadal, del Fòrum Joan Alsina; Albert Quintana i Mon Marquès, de Justícia i Pau, i Josep Maria Bonet, del Grup d'Empordanesos i Empordaneses per la Solidaritat. L'objectiu principal de la iniciativa és revisar en clau d'actualitat la trajectòria i el testimoni de dos personatges implicats intensament en la defensa dels drets humans. “Només podem ajudar a fer un món nou en la mesura que hi estem posats a dintre”, deia Alsina, i ell va contribuir a posar en pràctica el programa de la Unitat Popular a favor dels més necessitats. “Trobar-se rodejat de mainada amb gana i gent pobra a pilons fa perdre la por”, escrivia Vallmajó. I va deixar lúcida constància dels interessos que aterrien els refugiats. El testimoni de tots dos –va precisar Marquès– esdevé totalment necessari en un país de “memòria curta, democràcia feble i agenollada davant dels bancs i polítics que perden hores barallant-se mentre creix la desigualtat entre rics i pobres”.

El memorial començarà demà a Figueres

L'inici de les activitats del memorial Alsina/Vallmajó tindrà lloc a Figueres aquest dissabte, 26 d'abril, en què es compleixen vint anys de la mort del religiós de Navata. Serà a les vuit del vespre a la Catequística, amb un ampli programa organitzat pel Grup d'Empordanesos i Empordaneses per la Solidaritat (GEES). El pedagog Mon Marquès presentarà el documental Fuera de cobertura, de Pepa Ramos, significativament subtitulat El preu ocult de la revolució tecnològica (la violència provocada pel pillatge de minerals). Hi participaran Joseph Sagahutu, testimoni de la repressió de refugiats als camps de la República Democràtica del Congo; Jordi Palou-Loverdos, advocat i representant de les víctimes catalanes, espanyoles, ruandeses i congoleses; Martí Vallmajó, en nom de la família; Ester Sayó, presidenta del GEES; els alumnes de l'escola Joaquim Vallmajó de Navata, i el cor Àkan. Està previst pel maig l'acte de donació a l'Arxiu Comarcal de l'Alt Empordà de tot un seguit de cartes, fotografies i material divers que forma el llegat de Vallmajó i, pel setembre, una exposició sobre les seves lluites que s'inaugurarà al Museu Memorial de l'Exili de la Jonquera i que serà a Girona el dia 20, amb motiu de la commemoració del 41è aniversari de la mort de Joan Alsina. Des de demà i fins al 15 d'agost es manté oberta la inscripció d'un concurs de microvídeos basats en una frase dita o escrita per Vallmajó o per Alsina. (Informació sobre les bases del concurs i sobre el conjunt de la campanya a www.alsinavallmajo.cat).



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.