la crònica
“I on vaig jo ara, amb 50 anys?”
El temut anunci es va produir i ara vénen dies de combinar la diligència del treball amb el neguit
L'ambient que es respirava ahir al migdia a les portes de la Torraspapel era sobretot de resignació. Era el moment del canvi de torn i els membres del comitè d'empresa, que tot just acabaven de sortir de la reunió amb la direcció, es van dirigir fins a l'accés de la fàbrica per informar els treballadors que sortien i els que entraven del “cessament de l'activitat”, segons la versió de la direcció. Un eufemisme que els representants del comitè i els treballadors repetien, sabent com sabien que del que s'estava parlant era del tancament de la històrica Torraspapel de Sarrià de Ter.
Tothom feia cares llargues, però de sorpreses no n'hi va haver gaires, per no dir cap. I l'activitat a la fàbrica va continuar desenvolupant-se amb normalitat, almenys de cares enfora. Els treballadors que entraven s'aturaven només uns segons a parlar amb els seus representants i després fitxaven. I els que sortien, igual. Cap crit d'indignació. Només abatiment. Feia temps que corrien rumors sobre el “cessament de l'activitat” i la convocatòria de la reunió d'ahir va augurar el pitjor. “Això es veia a venir perquè s'està muntant una empresa a Saragossa, amb maquinària nova, i la volen posar en marxa al setembre. I volen fer allà tot el que es fa aquí. I doncs?”, va exposar un dels molts treballadors que han dedicat tota la seva vida laboral a aquesta coneguda fàbrica de paper. En el seu cas, 27 anys. “Si tanquen, parlant clar, serà una bona tocada de collons”, va afirmar, rotundament.
Un altre treballador, amb llàgrimes als ulls i contenint l'emoció, va explicar que la seva vinculació a l'empresa va començar quan en tenia 20, i ja en fa 29. I va posar veu a la pregunta que es fan altres companys i companyes en aquesta mateixa situació: “on vaig jo ara, amb 50 anys?” L'única sortida que hi veu és que el traslladin a la planta de Saragossa. “Si he d'anar a Saragossa, hi vaig. Ho tinc molt clar. Tant de bo! Seria una loteria.” Té un fill al seu càrrec i la seva dona és a l'atur i cobra una prestació que se li acaba al setembre. Fa dies que mentalitza la seva família d'aquest possible trasllat.
Un altre treballador, més jove i amb menys antiguitat, s'ho agafa menys malament perquè té una sortida en un negoci familiar. I d'altres no veuen gens clara la possibilitat, si és que finalment ho acaba sent, de començar una nova vida a Saragossa.
Però res no és clar i l'únic que sabien ahir era que el temut anunci s'havia produït i que ara vénen dies en què caldrà combinar la diligència d'anar a treballar amb el neguit que genera la incertesa pel futur. Un tancament anunciat que, casualitats de la vida, o no, va tenir lloc la vigília del dia del treballador. I enmig de declaracions triomfalistes dels governants del PP sobre el bon rumb de l'economia espanyola després de conèixer-se les últimes dades sobre l'evolució de la desocupació. Com de costum, les dades macroeconòmiques i les declaracions dels governants populars i populistes d'una banda i la realitat, per l'altra. Un tancament anunciat que, segons va exposar el president del comitè d'empresa, Nicolás Juárez, haurà estat en part provocat per les mesures que el govern de l'Estat espanyol ha emprès en matèria energètica i que han fet que la planta de cogeneració de Sarrià de Ter fos difícilment sostenible. La factura de la llum es dispara arreu. “La direcció sosté que els costos de producció són més alts aquí que a la resta de fàbriques del grup”, va indicar Juárez.
“Res de nou: atur, atur i més atur”, va comentar un altre treballador, fent referència a la situació predominant. “Sí, ens tocarà viure una situació complicada. Com molts altres, no?”, plantejava una treballadora amb 28 anys d'antiguitat a l'esquena.
