La llum de les imatges a Catí i Culla

Enguany tenim a l'abast una nova versió de la “Llum de les Imatges”. Es tracta d'una important cita amb l'art i patrimoni de les comarques frontereres del nostre nord, zona que va estar un espai d'intercanvi cultural compartit amb altres zones d'Aragó i el Principat de Catalunya.

Les seus elegides han estat Culla, Catí, Benicarló i Vinaròs, de moment, sols he visitat les dues primeres poblacions, a la resta aniré ben aviat. El primer punt del meu recorregut ha estat Catí, un poble del Maestrat de poc més de vuit cents habitants, actualment famós pels seus formatges, que ha tingut una important tradició ramadera i de la llana. Es tracta d' una població que ha mantés en línies generals la seua trama urbana i importants monuments, com és el cas de la Llotja —antic ajuntament—, immoble que ha estat objecte d' una significada restauració, recuperant part de pintures i elements del seus interiors que havien estat un poc amagats pels canvis d' ús.

Enfront mateix de la Llotja trobem l'Església de l'Assumpció, on l'intervenció ha recuperat amb la seua totalitat de la decoració del sostre que es del segle XVII. Al seu interior podem contemplar retaules i altres elements de gran vàlua, cal insistir com el propi edifici és una mostra rellevant de les esglésies de conquesta, on predominen el romànic i el gòtic.

Culla, un poc més menut que Catí, és un poblet un tant aïllat i situat damunt d'un coll, amb una perspectiva molt bella, sols passejar pels seus carrers medievals és un plaer, ara podem gaudir de la qualitat de les peces exposades a la Casa Abadia, l'Antic Hospital a la Presó, i, amb menys elements a l'Església. Com a novetat, cal esmentar els dibuixos del pintor Porcar sobre les pintures rupestres, així com un tapis provinent de Tortosa de grans dimensions.

Aquesta visita, més que recomanable, em planteja tota una sèrie de consideracions al voltant del nostre ric patrimoni religiós. Tot i apreciant la tasca de restauració feta, i la fita que representa oferir al ciutadans la coneixença d'una part dels nostre bens culturals, hem d'aconseguir que aquest patrimoni puga ser conegut tot l'any, ja que una vegada les mostres acaben cada peça torna al seu lloc d'origen, i ací surt el problema de com garantir la visita al temple en hores no de culte.

Deguem garantir la seguretat i la conservació del patrimoni religiós, un patrimoni que és el resultat de les aportacions dels pobles i els feligresos durant segles, amb una finalitat de culte que avui s'ha ampliat a la cultural i educativa, coses totes compatibles. Per llei i per simples qüestions socials, els temples que formen part del patrimoni han d'obrir-se al públic. La col·laboració entre les autoritats i entitats civils amb els representants de l'Església, cas dels rectors, pot , doncs, fer possible l'accés als temples al conjunt de la ciutadania.