Més que una campanya

Les protestes contra el tancament de les urgències de nit al CAP de la Guineueta, contra les retallades al Vall d'Hebron i altres serveis sanitaris, contra la privatització del SOC (Servei d'Ocupació de Catalunya); les manifestacions per salvar l'escola bressol de Trinitat Nova (que la van salvar); la denúncia dels desnonaments, de l'augment de preus al transport públic, o la defensa de les beques menjador. Són alguns exemples de la mobilització social al districte de Nou Barris, que té un lema que aplega i impulsa totes aquestes lluites: Nou Barris cabrejada diu prou. Aquesta és una campanya ciutadana que va començar el juliol del 2012 i a la qual donen suport 105 entitats i col·lectius dels dotze barris del districte.

“A Nou Barris patim de manera molt severa aquesta crisi que no hem provocat, estem arribant a un moment intolerable”, afirma Pep Ortiz, de l'associació de veïns de Can Peguera i representant de la campanya, que significa un pas més en la seva llarga tradició reivindicativa: és l'intent de donar “cohesió, visibilitat i força externa” a les lluites per mantenir la tan reivindicada “cohesió social i cultural”. “Aquí sempre ha calgut molta feina de serveis socials, que ja eren imprescindibles abans de la crisi, i ara, que s'estan retallant...”, alerta Yoyi Álvarez, de l'Ateneu Popular de Nou Barris i també integrant de la campanya.

Fruit del compromís veïnal, Nou Barris ha estat pioner en la gestió cívica dels equipaments. Ara ja són nou els que tenen gestió ciutadana, amb l'Ateneu de Nou Barris com a més destacat. Salvant les distàncies, aquesta campanya és la fita de mobilització més important d'ençà de les profundes protestes veïnals dels anys setanta. La campanya ha recuperat el caràcter intergeneracional i divers del neguit social, i ha atret, per exemple, joves del moviment dels indignats. A banda de la presència i suport en múltiples protestes de col·lectius diversos, la campanya organitza dos grans actes a l'any (sempre en dia 9). Les relacions amb el districte s'han deteriorat –segons els veïns, amb guerra subterrània inclosa, a través de multes i censura–, però la campanya no pensa afluixar: “Estem xocant contra un mur, però hi farem forat i caurà.”