El llegat de la meua generació
El recent volum 14 de la correspondència de Fuster arreplega un conjunt de cartes de l' anomenada generació dels seixanta. El text ha estat preparat per Juli Capilla amb una introducció que al meu parer mereix especial atenció, puix conté una valoració de l' arrelament del pensament de Fuster i del valencianisme.
Fins quin punt, però, aquella —la meua generació— s' ha mantingut fidel a l' intel·lectual Joan Fuster? I quina és la seua aportació més o menys diferenciada o continuadora del llegat del mestre? Una primera resposta que apunta Juli Capilla es concretaria en la connexió amb la modernitat, tot i tenint en compte les limitacions i les mancances de tota mena d'aquells anys, remarcant com és sobre tot, i quasi exclusivament, al àmbit cultural on s' ha fet palesa l' incidència de l'esmentada generació, situant-ne el dèficit fonamental a la projecció política.
Capilla concreta més encara: “En resum, podríem dir que aquesta és la crònica d' una mancança quasi previsible i històrica, la de la frustració d' un projecte polític nacionalista amb una presència i projecció continuada en la societat valenciana. Una mancança que resulta menys ignominiosa si considerem que alguns partits d' obediència estatal s' han impregnat, en major o menor mesura, d' algunes de les idees i dels principis nacionalistes”.
La valoració, doncs, es concreta en la incidència del valencianisme fusteria, tema sobre el qual cal encara reflexionar. Cultura, consciència social, política , son, al meu parer, elements a relacionar, en la trajectòria no sols de la nostra, sinó també d'altres generacions que s'han sumat a un projecte de redreçament, de recerca i acció que nosaltres encetarem.
Allò que podem considerar com el llegat de les generacions valencianistes nascudes a patir del seixanta es concreta en un sentiment transversal, més enllà de les propostes concretes partidistes, en una consciencia social que, malgrat que no va haver disposat de poder polític determinant, o de govern, ha creat la base sobre la qual pot haver-hi un canvi de situació. La presència del “blaverisme”, en tant que reacció en contra, és mostra evident de que existim com moviment ample amb possibilitats d'incidir.
D'acord, doncs, amb la valoració , sols amb un matís, ni èxit ni fracàs; s'ha anat generant una consciencia, limitada social i comarcalment, com remarca Capilla en referència a les comarques alacantines, tal vegada, però, la utopia que representa la proposta nacional pot anar concretant-se, evolucionant, connectant amb noves aportacions d' idees i de mecanismes d' acció. L' hipòtesi d' un canvi d' escenari, que la dreta conservadora avui en el poder el deixe, es real ara, algunes condicions han maurat, i això és el resultat d' una feina llarga feta a partir dels seixanta.
Aquest volum de correspondència, molt pròxima, a més a més d' obrir un debat en si, oportú i clarificador, ens situa en un temps que ens condueix al present.
