Amb ulls forans

Imaginin-se que són estrangers. Han arribat amb un vol de baix cost i han reservat un hotelet al preu desitjat al bell mig de Girona. Suposem que arriben del seu país sense saber que aquesta setmana se celebra l'exposició de flors a la capital gironina.

La sensació d'algú que es trobés sense saber on va amb una mostra floral que traspua per tota la ciutat seria de satisfacció màxima. Poder gaudir d'una ciutat com Girona, que sense ornaments ja té una bellesa reconeguda, però que per Temps de Flors es reinterpreta i permet gaudir de la bellesa d'indrets com ara el claustre de la catedral, l'escalinata de la seu, visitar la majestuosa basílica de Sant Feliu amb els extres de decoració floral o endinsar-se a les suggeridores cases Lleó Avinay, Agullana, Audouard o el palau de Caramany, faria concebre una visió única, però amb lectura múltiple, de la ciutat gironina. La gentada que cada dia veurien a la ciutat assedegats de flors, patis i jardins els faria concebre la sort d'arribar a la capital en la seva setmana més gran, quan cada racó llueix una mica més que la setmana abans o la posterior. Potser un cop aquí sabrien que National Geographic va situar l'esdeveniment entre els deu viatges imprescindibles per primavera.

Si aquests estrangers arribaven àvids de sol i d'aprofitar el pretès bon clima mediterrani, comprovarien com les terrasses omplen tots els carrers i com els visitants s'hi amunteguen. Fins i tot, potser alguns d'aquests turistes veurien la gentada a tot arreu i pràcticament a tota hora llançarien la idea de tornar novament en una altra època de l'any per gaudir amb més tranquil·litat i repòs del call i el patrimoni de la ciutat. Altres, però, enaltirien el tarannà llatí i l'assimilarien al tòpic de la festa contínua, allunyant-se de la realitat més pausada, calmada i, a vegades, tancada que persisteix encara entre els gironins. Amb sort a l'oficina de turisme els aconsellarien visitar la Devesa i allà, entre els plàtans, hi descobririen una tranquil·litat insospitada en plena exposició de flors. De tornada, els sorprendria algun dels concerts del festival a cappella i quedarien atrapats per la sonoritat. Gairebé segur que marxarien pensant que Girona és una de les ciutats que cal posar en el recorregut turístic dels que van a Barcelona per la fama mundial o a Figueres per la talla del pintor Salvador Dalí. Entendrien que és una ciutat única, malgrat les semblances que alguns han establert històricament amb Florència per les cases acolorides sobre el riu o amb ciutats italianes de la Toscana amb barris vells notoris, o amb poblets genuïns de la Toscana amb racons de fotografia. Potser així veuria la ciutat un turista que ha aterrat per descuit a Girona durant la setmana de les flors. O potser no seria així, i només ens hem deixat guiar per l'orgull gironí pel Girona, Temps de Flors.