LA CrÒNICA
Girona també omple la xarxa
Temps de flors és temps de passejar per Girona i de gaudir amb cada racó. I ahir al matí, un dimarts i que a més plovinejava a estones, era el moment ideal per perdre's per la ciutat. Per caminar a poc a poc. Això sí, calia el paraigua a la mà, per si de cas. I algun despistat que se'n va oblidar va haver de fer una parada per comprar-ne un, tot i que al final segur que el va usar ben poquet.
El cas és que era un bon dia per aturar-se a observar, però la veritat és que cada vegada mirem menys. Més aviat capturem instants a través de la càmera de fotos, i sobretot, de les pantalles dels telèfons mòbils i les tauletes. N'hi ha arreu! I en casos com l'exposició de flors, quan Girona està més maca, encara més. Continuem badant amb les propostes de cada un dels racons gironins, i tant! Però ara molts ho fem pensant amb quin enquadrament serà el millor, en els retocs que hi farem, quin filtre hi quedarà millor o quina seria la mirada més original per immortalitzar la composició floral. I sense voler potser provoquem alguna cua, ens posem al mig de tothom mentre ens fem un selfie.
I la culpa és d'Instagram. Bé, de les xarxes socials en general, però sobretot d'aquesta en concret. Perquè vegin-ne un exemple, ahir a la tarda ja hi havia més de set mil fotografies penjades amb l'etiqueta #instaflors. I això només comptant el hashtag creat per l'Ajuntament de Girona amb motiu del quart concurs d'Instagram Ciutat de Girona. Imaginin els milers d'imatges que s'han pujat a les xarxes aquests dies. Les flors ja no només omplen Girona, sinó que també han envaït internet. De fet, aquesta és una manera perfecta de promocionar la ciutat arreu del país i també a l'estranger. És publicitat que surt gratuïta i són els mateixos veïns i visitants qui trien els espais que volen compartir. Més participatiu impossible. Així que allò de “culpa” posem-ho entre cometes.
Si fem cas de les imatges publicades ahir a les xarxes socials, les escales de la catedral són un dels punts preferits. Però els internautes també es fixen en petits detalls: una papallona de paper, una cadira envoltada de flors liles, unes capses plenes de plantes, una ploma.
Jo em quedo amb el muntatge del pont de les Peixateries Velles, que permet veure les cases de l'Onyar i la catedral amb una altra llum gràcies als panells semitransparents vermells, verds, grocs, blaus, taronges. Em recorda tant a quan jugàvem de petits a veure el món de colors amb un tros de paper de cel·lofana. Segur que el veuen al meu compte d'Instagram!