Infància i les europees

Els europeus acudirem demà a les urnes per a triar un nou Parlament. Cada dia sentim i llegim noves propostes dels candidats a aquestes eleccions europees però sentim molt poc que parlin de la infància. Això, malgrat les altes xifres d'una pobresa infantil que ja afecta gairebé un de cada tres dels nostres nens.

En molts països, entre els quals el nostre, les polítiques socials destinades a la infància i a la família disposen d'uns recursos absolutament insuficients, molt per sota de la mitjana europea. Mentre els països membres de la Unió Europea (UE) inverteixen en les polítiques socials destinades a infància i família una mitjana de 2,2% del seu Producte Interior Brut (PIB), a Espanya aquest percentatge és d'un 1,4% i a Catalunya, de 0,9%. No podem millorar l'actual situació de precarietat en què es troben nostres infants si disposem de menys de la meitat del pressupost que hauríem de tenir. La infància no és un assumpte privat, no és una qüestió de cada família. És un assumpte públic i el seu benestar ha de garantir-se a través d'unes polítiques públiques eficients que es financin amb els impostos que paguem tots nosaltres.

Les xifres de pobresa infantil han estat excepcionalment altes a Catalunya i a Espanya en èpoques de crisi, però també durant el període de prosperitat que vam viure en la dècada passada. Un de cada cinc nens es trobava sota el llindar de la pobresa en els anys de la bonança econòmica, i molt poc es va fer també llavors per a invertir aquesta situació. El resultat d'aquesta falta d'inversió és que la situació dels infants s'ha precaritzat encara més amb la crisi econòmica, i el nombre de casos de nens que no gaudeixen del benestar mínim que hauríem de garantir-los com a societat ha augmentat. Els mitjans de comunicació ens informen constantment sobre situacions de precarietat que afecten els més petits, però molt pocs expliquen que aquest fenomen no és nou, que no és producte només de la crisi i que no se solucionarà si no prenem mesures de fons que s'hi refereixin.

Amb motiu de les eleccions europees, la Federació d'Entitats d'Atenció a la Infància i l'Adolescència (Fedaia) ha enviat als candidats al Parlament Europeu una carta en què es demana el seu compromís no només per treballar per al benestar de la infància sinó per a avançar en l'harmonització de les polítiques socials dins la Unió Europea (UE). Per què? Perquè creiem que així com Europa ha estat capaç d'unificar la seva política monetària també ha de ser capaç d'avançar en aquells àmbits que garanteixin el benestar de les persones i, molt especialment, dels infants.

L'actual context de crisi econòmica i les conseqüències que les retallades en el benestar de la infància estan tenint en països com Espanya, Grècia i Portugal, per citar-ne només alguns, ens han fet arribar a la conclusió que només l'harmonització de la política social dels vint-i-vuit i la creació d'un estat de benestar únic evitarà que es repeteixin situacions de precarietat respecte a la infància com les que estem vivint actualment.

Creiem que així com la UE ha aconseguit arribar lluny en la integració política i la unió monetària, també ha de ser capaç d'harmonitzar les polítiques socials, una qüestió que permetria garantir el benestar de la infància en tot el territori comunitari. Si les nostres polítiques socials estiguessin harmonitzades com ho està la política monetària, els governs de torn no tindrien la llibertat d'aplicar retallades que posin en perill el benestar dels nens com ara.

L'experiència empírica de les últimes dècades en els països de la Unió Europea, però també en els de l'OCDE, demostra que aquells països que han invertit més en infància són aquells que tenen nivells més alts de benestar i menys pobresa i exclusió social. Aquests països amb nivells més alts de benestar infantil són aquells que han impulsat polítiques públiques a llarg termini, pensant no només a posar pedaços als problemes del present sinó a invertir amb una perspectiva de futur.

Cal invertir en la infància, no només a Catalunya sinó també en aquells on els infants es troben en una situació més precària, ja sigui per efecte de la crisi, per dèficit d'inversió en polítiques públiques fortes i eficaces o per les retallades que s'han vist obligats a fer els governs per tal de front a les exigències de la troica formada per la Comissió Europea, el Banc Central Europeu i el Fons Monetari Internacional.

Hem d'engegar polítiques que garanteixin que d'aquí a 20 anys no ens trobem en l'actual situació. No podem permetre que es repeteixin situacions com les que vivim actualment. Invertir en infància és la millor garantia d'aconseguir una societat equitativa, cohesionada i competitiva.