L'espurna que esperava el misto

Per què el desallotjament d'un edifici ocupat com Can Vies ha tingut el ressò i l'impacte que ha tingut? Per què ha provocat una reacció en cadena començant per Sants i continuant per altres barris de Barcelona i altres ciutats catalanes? Segurament perquè Can Vies no és només un edifici ocupat que ha estat desallotjat. O és bastant més que això, que un estendard del moviment ocupa. Instal·lat en un edifici propietat de TMB (Transports Metropolitans de Barcelona), Can Vies era un centre social autogestionat de 17 anys d'història, amb programació d'activitats i un arrelament a Sants que es traduïa en una plataforma d'entitats que li donava suport.

Sants té una llarga tradició de moviments socials i d'ocupació, però Can Vies havia esdevingut un referent per a experiències d'autogestió, com és el cas de Can Batlló, al barri de la Bordeta, dins el districte de Sants. De persones vivint-hi n'hi havia poques, i, en canvi, tenien més importància les activitats que hi feien, unes activitats que, sobretot en cap de setmana, havien generat les queixes per molèsties dels veïns més propers.

La crisi econòmica i els problemes d'habitatge han fet que les accions de protesta contra la falta de casa (moviments per l'habitatge digne, d'afectats per la hipoteca...) hagin agafat més volada i s'hagin organitzat davant de problemes concrets, desfent-se d'un cert idealisme. Això no treu que la imatgeria de Can Vies tingui un pòsit ocupa, per bé que la percepció de l'ocupació ha canviat els últims anys, empesa pels abusos immobiliaris.

“Ara Can Vies no es pot definir com a moviment ocupa, va molt més enllà”, expliquen des del col·lectiu de Can Vies. “L'Ajuntament s'ha equivocat perquè aquest no era un cas com qualsevol altre, Can Vies té unes xarxes de suport molt àmplies, no és un conflicte urbanístic d'un barri”, afegeixen. “No hi havia un desallotjament així des de l'antic cinema.” Això es va produir el 1996 i, tot i que va ser d'una virulència al carrer molt forta, no es va escampar a d'altres barris ni a fora de Barcelona. No va tenir aquesta envergadura, també per un altre motiu que diversos representants de moviments ciutadans apunten: les xarxes socials. En aquella època l'única manera de convocar era el telèfon fix.

Això ens porta a una altra particularitat de Can Vies (i del que s'ha batejat a les xarxes socials com “#EfecteCanVies”): els suports no es limiten al barri o al districte de Sants. Més enllà de la dimensió real de la mobilització anunciada per ahir i escampada precisament per les xarxes socials, molts barris de la ciutat convocaven protestes de suport (Clot, Poblenou, Gràcia, Sant Andreu, Nou Barris, Eixample, Sarrià, Guinardó, Poble-sec...). Però no és només això, sinó que els moviments de veïns i socials han passat a actuar en xarxa, a comunicar-se i fer-se costat. Pot dir-se Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH), Multireferèndum, associació de veïns de la Barceloneta, Nou Barris Cabrejada, Ateneu l'Harmonia o Can Batlló, però molts d'ells estan relacionats i s'estan trobant: alguna cosa es belluga, al mateix temps, en diversos barris de Barcelona, que fins fa uns pocs anys actuaven de forma isolada. Segons expliquen alguns activistes, es torna a una situació similar al que passava a principis dels anys 90 i que, després, en època de vaques grasses, les pràctiques clientelistes van desactivar.

Un bon exemple d'aquesta xarxa es va produir dissabte passat, en l'intent d'ocupació del local de la Fabra i Coats, a Sant Andreu, on hi ha un casal de barri que preveia gestionar l'Harmonia, una federació d'entitats de Sant Andreu. L'intent no fructificat d'ocupar el casal es va convertir en una demostració de força de les entitats de suport a l'Harmonia, on hi havia gent d'altres zones de la ciutat.

Can Vies i l'Harmonia no són, ni de lluny, el mateix, però es defensen: “Donem suport a Can Vies, com donem suport a qualsevol que pretengui fer una gestió cívica desvinculada del benefici privat”, comenta Ferran Verdaguer, membre de l'Harmonia. “A Can Vies s'hi barregen moltes coses –precisa– però estem al costat d'aquest espai d'associacionisme obert i transversal , com estem al costat de l'Ateneu de Nou Barris o del Pou de la Figuera.” La Plataforma de Gestió Ciutadana de Barcelona, que aglutina les entitats que treballen en aquesta línia i que negocien amb l'Ajuntament per donar-hi un impuls, és el marc on s'han trobat. “I aquí s'han anat teixint complicitats; encara que hi hagi diferències d'espai o de localització, pel que fa a concepte hi ha molts paral·lelismes”, apunta Verdaguer.

Des de la campanya Nou Barris Cabrejada, mirall d'aquest treball en xarxa al districte més desafavorit de Barcelona, no dubten a identificar Can Vies com un dels “espais col·lectius de construcció comunitària”. Un espai, expliquen, que es vol defensar contra “la marca Barcelona”, que per ells és “la Barcelona de postal, només pensada per al turisme”. “Per això Can Vies remou tota la gent involucrada en projectes col·lectius.” Temes com “el dret a la ciutat” o “la gestió cívica” es troben ara en ple auge. “La gent està esperant un gest de l'Ajuntament, que entengui el sentit de l'autogestió de l'espai”, comenta un membre de Can Vies.

A través d'un comunicat, la campanya Nou Barris Cabrejada va mostrar ahir el “rebuig total al desallotjament i enderroc de Can Vies” i va recordar a l'alcalde Xavier Trias que “no té l'exclusivitat de la gestió d'allò públic”. A més, consideren que l'Ajuntament no té “voluntat real de diàleg” amb el “teixit associatiu”. En aquesta línia, no deixa de ser significatiu que ahir la FAVB (Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona) reclamés “gestos creïbles” a les administracions públiques per “reconduir la situació”. “Cal retirar els desplegaments policials massius que generen tensions als barris, cal mirar de reobrir la interlocució amb el col·lectiu de Can Vies”, demanaven en un comunicat. A banda, la FAVB va recalcar el seu suport a les protestes que s'estaven convocant en diversos barris, bo i instant a “participar-hi de forma determinada però en tot moment responsable, per tal de concitar l'adhesió del veïnatge”.

Un altre moviment de base, com és el Procés Constituent, va expressar la seva solidaritat amb Can Vies. I va acusar l'Ajuntament de tenir, en realitat, com a únic objectiu, “posar fi a un espai autogestionat que té un arrelament molt fort”. Ben al contrari, ahir l'alcalde de Barcelona, Xavier Trias, va recordar que la ciutat té a hores d'ara “40 espais de gestió cívica” i que “aviat” en tindrà “deu més”.

A tot això, cal sumar-hi ha una raó final: Can Vies s'ha escampat tant perquè no estem parlant només de Can Vies. “Hi ha una capa de la població que n'està fins al capdamunt de tot, que té simpatia i se suma a qualsevol protesta social; si no, no s'expliquen certs suports i simpaties”, admeten des del mateix col·lectiu de Can Vies. “S'estan acumulant moltes coses, ve d'un procés de tres anys en què han passat moltes coses a Barcelona”, des del desallotjament de la plaça Catalunya (del moviment del 15-M) fins a la càrrega dels Mossos al final de la vaga general del 14-N, el 2012, en què Ester Quintana va perdre un ull. En la mateixa línia, ahir la FAVB va advertir a l'Ajuntament que s'equivocarien si llegien aquests fets “superficialment”: “El mapa d'aquestes manifestacions s'assembla massa a la geografia de les desigualtats que estan trencant Barcelona.”

Per ara les protestes al carrer
les ha capitalitzat políticament la CUP. Ahir els seus comptes de Twitter bullien anunciant les diferents convocatòries. ICV–EUiA ho ha intentat més tímidament, per bé que ha criticat la gestió de Trias i dos dels seus regidors a l'Ajuntament (Ricard Gomà i Janet Sanz) eren present a la concentració de dissabte per l'Harmonia.

La violència i les destrosses provocades per part dels manifestants en aquests dies d'aldarulls a Barcelona per Can Vies han generat el distanciament d'alguns grups. En declaracions a Catalunya Ràdio, ahir Josep Xarles, del Centre Social de Sants, ho lamentava: “Sempre els hi havíem dit que si s'acabava no havia d'acabar d'aquesta manera, volen demostrar la seva força i és una mala situació, perquè aquí al barri eren bastant apreciats.” Altres col·lectius de suport han condemnat “qualsevol violència”, alguns posant el focus en la repressió policial. La violència i la repressió policial pot ser una espiral i una arma de doble fil que desprestigiï les reivindicacions, i que faci oblidar
el detonant de tot plegat: davant d'una sentència judicial ferma, Ajuntament i Can Vies van trencar les negociacions per trobar una sortida la setmana passada. Les dues parts es demanaven unes condicions –abandonar l'edifici, uns, i suspendre indefinidament el desallotjament, els altres– que ningú estava disposat a complir. Tot feia pensar en aquesta encesa que s'ha produït. Caldrà veure, ara, si hi posen benzina o aigua.