El pantà de Vallfornès es manté al 30% de capacitat tot i les pluges
Els regants tornaran a utilitzar aigua a partir del 16 de juny
Les pluges dels darrers dies no han provocat un augment del nivell d’aigua de l’embassament de Vallfornès, a Cànoves i Samalús, que es manté al 30% de la seva capacitat, segons la mesura feta pel Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural aquests primers dies de juny.
Les pluges no han arribat aquí dalt, lamenta Pere Clos, president de la Comunitat de Regants de Vallfornès.
Durant el maig es va acordar aturar el reg amb l’aigua del pantà.
Els regants preveuen tornar a consumir aigua del pantà a partir del 16 de juny després que, al maig, es tanqués el reg pel baix nivell de reserves. Primer ho faran els agricultors que fan els cultius primerencs de blat de moro. Després, s’hi afegiran els altres a mesura que es planti el blat de moro o el sorgo als camps on encara hi ha cereals blat i ordi, principalment, que es començaran a segar els propers dies.
Per estalviar aigua, l’àrea de reg es dividirà en tres zones i es donarà aigua de forma simultània a dues, que s’aniran alternant. A més, la comunitat de regants demana als pagesos un consum acurat de l’aigua. Anirem vigilant l’estat de l’embassament i també els regants perquè tothom actuï amb responsabilitat, diu Clos. Aquestes primeres setmanes, el consum serà menor. Al principi, el blat de moro no necessita tanta aigua. Li cal més quantitat quan la planta ja és gran, explica Clos, que preveu que si es fa un bon ús de l’aigua es podrà allargar la campanya de reg fins al mes d’agost. Llavors, a partir de la segona quinzena, són habituals alguns ruixats de tarda i les nits ja són més llargues. Cada dia que passa falta un dia menys perquè plogui, afirma Clos.
Tot i que les pluges no han fet augmentar el cabal del pantà, sí que han generat saó als camps que ajudarà a fer néixer les plantes de blat de moro i sorgo que es plantin ara. Part dels agricultors han optat, aquest any, per aquest segon conreu perquè consumeix menys aigua i és més resistent a la sequera, tot i que no és tan apreciat pels ramaders.
