TMB paga 34 milions en sous fora de conveni

Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) paga 34,4 milions d'euros anuals en sous que no estan regulats pel conveni laboral de l'ens públic, segons es desprèn de diverses respostes parlamentàries a preguntes de la CUP, en l'última de les quals –el contingut de la qual va ser difós ahir per la Coordinadora Obrera Sindical–, el govern detalla per primer cop la quantitat de personal adscrit a cadascun dels cinc estrats salarials més alts i amb salaris no subjectes a la negociació col·lectiva.

El punt més alt de la piràmide salarial l'integren els 25 membres del consell de direcció de les dues empreses que conformen TMB: la del metro i la dels autobusos de Barcelona, que tenen ingressos que volten els 110.000 euros anuals, incloent sou i complements salarials. Immediatament per sota hi ha 50 directors de serveis que cobren 100.000 euros. El tercer nivell inclou 184 ”responsables d'unitat i responsables tècnics de cadascun dels àmbits organitzatius de TMB”, que cobren 65.000 euros. Després vénen 280 “tècnics responsables, tècnics especialitzats, coordinadors i caps de grup”, que reben entre 45.000 i 49.000 euros i uns altres 32 empleats qualificats com a “tècnics, personal de secretaria de direcció de cadascun dels àmbits organitzatius” amb ingressos d'entre 41.000 i 47.000 euros.

En total, són 571 persones, un 8% de la plantilla, que el 2012, l'últim any del qual hi ha dades oficials, estava integrada per 7.163 empleats. Els 34,4 milions en sous no regulats constitueixen un 10% de la massa salarial: en el pressupost del 2012, de nou l'últim de què es disposa, la partida de personal va ser de 345 milions.

Els sindicats de TMB fa anys que protesten per l'existència d'aquestes retribucions no regulades –i que fins ara no s'havien detallat–, que contraposen als increments tarifaris i els plans per retallar despeses que està aplicant l'empresa pública per fer front al dèficit que arrossega. Com a conseqüència de l'augment de costos, la pèrdua d'usuaris i la reducció de l'aportació del govern estatal al sistema de transport públic metropolità, aquest dèficit gairebé s'ha doblat des que el 2008 va esclatar la crisi. Si llavors era de 292 milions, a final del 2013 ja era de 546, tot i les successives pujades de preu: en els últims sis anys, el bitllet senzill s'ha encarit un 65%, i la T10, el títol més utilitzat, un 43%.