Càritas del Bisbat de Vic va ajudar a 391 infants perquè poguessin tenir reforç escolar o participar en activitats extraescolar
El 2013, Càritas va superar al bisbat de Vic la barrera del miler de voluntaris, més del doble que només fa quatre anys.
Nota de premsa de Càritas del bisbat de Vic
Els infants, les principals víctimes de la crisi
Càritas del Bisbat de Vic va ajudar a 391 infants perquè poguessin tenir reforç escolar o participar en activitats extraescolar
La crisi s’acarnissa especialment amb els menors de 16 anys i afecta a les necessitats bàsiques (alimentació, habitatge...) però també a la seva inclusió i participació social. L’any 2013, un total de 391 nens van ser beneficiaris dels programes de reforç i d’activitats extraescolars que impulsa Càritas del Bisbat de Vic en 11 municipis de la diòcesi i que tenen la col·laboració de 120 voluntaris i 30 entitats o empreses. La xifra, segons es desprèn de la memòria de Càritas, és la més alta que s’ha registrat els darrers anys. Amb aquests projectes, Càritas vol afavorir la igualtat d’oportunitats sense discriminació per tal que infants de famílies amb pocs recursos puguin accedir al reforç d’aprenentatge fora de l’escola o participar en qualsevol activitat extraescolar del poble per afavorir-ne el desenvolupament i integració. En els darrers anys el nombre de beneficiaris s’havia mantingut però s’ha disparat al 2013 (323 -2010-, 297 -2011-, 318 -2012-, 391 -2013-).
En el cas del programa de suport a les activitats extraescolars, es desenvolupa a Taradell, Roda, Torelló, Centelles i Vic (Osona) i Navarcles (Bages). Hi participen un total de 199 infants, 40 voluntaris i entitats i empreses de cada un dels municipis. Això permet que aquests escolars amb famílies en situació de risc puguin participar d’activitats en escoles d’idiomes, escoles de ballet i hip-hop, clubs esportius de bàsquet, futbol sala, gimnàs, karate, natació, tennis, tennis taula, patinatge, escoles de música, de dibuix, teatre, música, informàtica o esplais, com qualsevol altre infant del poble on viu. Aquest programa, igual que el de reforç escolar, també té la complicitat dels ajuntaments.
El cas de Roda de Ter
Un exemple és a Roda de Ter (Osona) on el projecte es va iniciar el curs 2002-2003. Durant aquest curs escolar 20 nens i joves (d’entre 6 i 16 anys) amb situació de risc social o dificultats econòmiques han pogut fer, gràcies al projecte, una activitat extraescolar que en faciliti el seu desenvolupament o integració. Serafí Curriu, voluntari de Càritas Roda, destaca la consolidació i reconeixement que té el projecte en un municipi on tots ens coneixem i que valora la voluntat d’inclusió del projecte. Les famílies dels nens beneficiaris paguen una tercera part de l’import mentre que les altres dues parts restants les assumeix Càritas Roda, gràcies als seus propis recursos, a les aportacions o del conveni que l’entitat té amb l’Ajuntament. Sílvia Rovira, educadora social de Roda, destaca la cooperació que aquest projecte té a diferents bandes des dels mateixos serveis socials municipals, les escoles o la col·laboració d’entitats esportives, de l’esplai, de l’escola d’idiomes....
El programa de reforç escolar es desenvolupa a Torelló, Tona, Vic (Osona), Sallent i Manresa (Bages) i Ripoll (Ripollès) i hi participen 192 infants i 90 voluntaris. En el cas del programa de suport a les activitats extraescolars, es desenvolupa a Taradell, Roda, Torelló i Centelles (Osona) i Navarcles (Bages).
Menys beneficiaris i situacions més dures i complexes
L’any 2013, 36.852 persones van ser beneficiàries dels ajuts de Càritas on es van atendre 9.213 situacions. Enguany el nombre de beneficiaris s’ha reduït en un 15% respecte l’any anterior. Adoració Pujadas, directora de Càritas Diocesana, considera que "el nombre és menor però les situacions dels afectats són molt més dures". La crisi ha obligat a persones amb situació de vulnerabilitat a "marxar" de l’àmbit de la diòcesi. El 2013 s’han detectat més casos on la pobresa s’associa a altres problemàtiques com "l’habitatge, salut mental, violència, addiccions..." i que requereixen més atenció. Els ajuts bàsics d’aliment i roba representen el 34% del total de serveis. Fruit de la complexitat d’aquestes situacions i la dificultat de detectar-les, Càritas va posar en marxa l’any passat projectes d’anàlisi de la realitat a Torelló, Ripoll, Manresa i Hostalets de Balenyà que es sumen als que ja s’han anat engegant en d’altres municipis.
Voluntariat
L’esperit de Càritas és el voluntariat i l’any 2013 es va superar la barrera dels 1.000 voluntaris. Té un total de 1.090 voluntaris i continua la tendència de creixement que hi ha hagut en els anys més durs de la crisi (512 -2009-, 589 -2010-, 678 -2011-, 873 -2012- i 1.090 -2013-). Aquests voluntaris han ajudat a tirar endavant 61 projectes de tipologies diferents repartits en tot l’àmbit de la diòcesi de Vic que abasten des de les necessitats més bàsiques (roba i aliments) a programes per a la gent gran, adults, pisos d’acollida, inserció sociolaboral, microcrèdits, cooperació al tercer món i altres.
L’assemblea de Càritas, presidida pel bisbe de Vic Mons. Romà Casanova, va aprovar el 31 de maig la memòria de la institució. Casanova va animar Càritas a seguir amb la seva tasca d’ajuda als més necessitats seguint l’esperit de l’Evangeli. En l’assemblea, els representants de les diferents Càritas parroquials van debatre sobre el treball en els equips i el treball en xarxa amb altres Càritas i altres entitats i institucions de la societat. El pressupost del 2013 va tenir unes despeses de 1.729.240 euros i uns ingressos de 1.747.047 euros. D’aquesta manera, l’exercici es va tancar amb un saldo positiu de 17.807 euros. Des de Càritas es va demanar d’estimular el seguir treballant i difonent la tasca de Càritas per enfortir l’autosubsistència econòmica, que en aquest moment ja ha arribat a un 75%.
