Societat

Sense sostre? No, gràcies

Ferros al racó de l'entrada dels pàrquings i bancs individuals als parcs eviten que ningú s'hi refugiï per dormir

Entitats socials lamenten accions per fer invisible la pobresa al carrer

No són les punxes metàl·liques de cinc centímetres que blocs d'apartaments i establiments comercials de Londres han instal·lat per impedir que persones sense sostre es refugiïn en racons a l'exterior de l'edifici, però a ciutats com Barcelona hi ha desenes d'exemples d'elements col·locats amb el mateix objectiu. “Tan cruel com el cas de Londres no és, però en tot Barcelona trobem pilones i construccions de ferro que posen les persones al nivell dels animals”, es lamenta el director delCentre d'Acollida Assís, Jesús Ruiz.

A la Fundació Arrels, que acompanya persones sense llar amb allotjament, alimentació i atenció social i sanitària, tenen una llista de diverses mesures que es fan servir per allunyar els sense sostre: des de les clàssiques boles de formigó a l'entrada de garatges quan queda un racó entre la porta i la paret per eliminar qualsevol espai on estirar-se, passant per les construccions de ferro amb la mateixa funció, fins als ampits de finestres inclinats.

“Em sembla una falta de responsabilitat ciutadana –diu el director d'Arrels, Ferran Busquets–. Algú que creu que té un problema, el resol provocant-ne un de molt més greu a algú altre que l'única cosa que busca és un refugi on dormir.” Busquets també explica un cas de Girona: una persona acostumava a passar les nits a sota d'una estàtua fins que s'hi han posat uns barrots que li ho impedeixen. “Segurament jo m'hi fixo perquè em toca de prop, però molta gent ni ho veu. Qui ho fa ha de pensar que és una dificultat afegida per a algú que ja en té moltes, de dificultats.”

Mobiliari urbà

En la mateixa línia, Ruiz, director d'Assís, una entitat per la qual cada dia passen 140 persones sense llar, subratlla que el mobiliari urbà fa uns anys que es dissenya per evitar que algú s'hi pugui posar còmode per dormir-hi. En moltes zones de Barcelona no hi ha bancs, sinó seients individuals, o bé als bancs es col·loquen reposabraços, de tal manera que és impossible estirar-s'hi. I això, recorda, acompanyat d'ordenances de civisme que han fet que una sola persona sense llar hagi acumulat multes per valor de mil euros en un sol dia.

“Les punxes i les pilones al racó de l'entrada del garatge són la punta de l'iceberg en una societat en què no volem entendre la pobresa o en passem”, resumeix Busquets. Les dificultats per accedir a
la sanitat i l'enduriment dels requisits per cobrar prestacions com la renda mínima d'inserció (RMI) són altres actuacions que han estigmatitzat els col·lectius vulnerables en els últims anys.

I, tornant als sense sostre, Busquets i Ruiz recorden que les entitats financeres posen els caixers a la façana o bé en tanquen les portes de nit. Fa un parell d'anys, Aena va tancar de nit els accessos a l'aeroport del Prat per restringir l'entrada únicament als viatgers i des de fa uns mesos els lavabos de l'estació de Sants, que utilitzaven moltes persones que viuen al carrer, són de pagament. “La pobresa, per dir-ho d'una manera que tothom ens entengui –diu el director d'Arrels– no fa la ciutat més maca, és una qüestió de foto. Tot i que, de fet, el punt de partida hauria de ser que no hi hagués ningú dormint al carrer.”

Les punxes que han despertat tanta crítica, però, no són exclusives de Londres, des d'on la polèmica ha saltat a les xarxes socials i ha fet que fins i tot algun polític s'hi hagi pronunciat en contra. Se'n poden veure a París i a Nova York. Així mateix, a la font de la Puerta del Sol de Madrid s'ha col·locat una mena de corona d'espines. I encara hi ha sistemes més sofisticats: a San Francisco, per exemple, a les portes de l'auditori Bill Graham, des de les onze de la nit i fins a les set del matí, uns altaveus emeten un constant soroll d'arrossegament de cadenes i d'esclat de motocicletes per impedir que ningú hi pugui descansar.

LES XIFRES

2.900
persones
no tenen una llar a Barcelona, de les quals es calcula que unes 900 viuen directament al carrer.
7.486
euros
en multes va acumular en un any una persona sense sostre per sancions de l'ordenança de civisme a Barcelona.

Rio ‘neteja' de pobres les zones turístiques pel mundial

Els visitants de Rio de Janeiro aquests dies del mundial de futbol no veuran persones dormint al carrer. I no és que no n'hi hagi, sinó que les autoritats municipals han fet una operació neteja, que és habitual a les grans ciutats que organitzen grans esdeveniments. Les entitats socials calculen que a Rio de Janeiro hi ha unes 5.600 persones que dormen habitualment al carrer, tot i que ara no se'n vegin. La coordinadora de l'àrea de Tutela Col·lectiva de Defensa de la Ciutadania de la fiscalia d'estat de Rio, Patricia de Couto Villela, ha denunciat que gairebé 500 persones sense llar han estat traslladades a una nau industrial sense condicions adequades per viure-hi al barri de Paciência.

“S'han barrejat en un mateix espai des de malalts de tuberculosi i VIH fins a persones amb trastorn mental”, ha denunciat Villela. Des de finals de maig funciona un equip format per la secretaria de Desenvolupament Social de l'Ajuntament i la policia que recullen els sense sostre amb una furgoneta i els traslladen a una de les naus habilitades als afores. En la que ha motivat la denúncia de la fiscalia, que és a 63 quilòmetres del centre urbà, hi arriben persones recollides de Copacabana, Maracanã, Centro i Lapa, els barris més turístics de la ciutat.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.