El tresor enterrat del Bisaura
Les excavacions al castell de Besora revelen el gran pes que va tenir des del segle XI.
Sembla que no pugui ser, però des de dalt del castell de Besora es pot explicar mitja història de Catalunya. La sentència, de l’arqueòleg Francesc Busquets, té una mica de caricatura, però pretén posar de relleu el gran interès patrimonial i històric que 10 anys d’excavacions d’estiu impulsades per l’associació Amics del Bisaura han permès descobrir. Començant per l’ampli espectre cronològic de les troballes, que van des del segle III-IV abans de Crist, amb restes d’un primitiu assentament ibèric que el situarien com la presència més al nord dels ausetans, fins a enterraments de milicians de les guerres carlines, en ple segle XIX. De tot se n’han trobat rastres i restes de les quals, fins ara, n’hem pogut recuperar i inventariar milers de fragments, diu Busquets. La idea és que part d’aquest fons es pugui exposar al castell de Montesquiu, que la història ja vincula amb el de Besora i que, juntament amb el de Milany, completarà una ruta circular per tres dels paratges més representatius del Bisaura.
El 25 de maig passat, dins de les activitats del Parc del Castell de Montesquiu, una seixantena de persones van fer una visita guiada a l’entorn del castell, al qual s’accedeix amb una petita caminada des del mateix poble de Besora. La majoria eren membres dels Amics del Bisaura i voluntaris d’algunes de les campanyes d’estiu que, des de 2005, han permès desenterrar bona part de la història que el pas del temps i l’abandonament havien amagat sota l’esplanada que corona el turó, i on encara es manté dreta i ben visible, sobretot, l’església. Per aquest motiu, qualsevol petita descoberta era una novetat. Tenim constància que, abans, persones a títol individual hi havien fet algunes excavacions, però molt limitades, deia la també arqueòloga Marta Fàbregas, que al costat de Francesc Busquets va fer de guia de la visita. L’Ajuntament de Besora i la Generalitat van col·laborar en l’arrencada del primer projecte d’envergadura per excavar al castell, que forma part d’una propietat privada que no hi va posar cap impediment. El treball de voluntaris i el suport d’estudiants d’arqueologia, que es repetirà en la campanya d’aquest estiu, a partir del 14 de juliol, han suplert la falta de recursos econòmics dels últims anys per part de les administracions. Les dificultats d’accés només s’hi pot arribar a peu o en helicòpter ha assegurat que el conjunt es mantingui, tot i que enrunat, molt sencer.
Les restes que es mantenen dempeus de l’església daten del segle XI, però tenim fets sondejos que ens han permès identificar una església anterior, del segle IX, deia Fàbregas. Va ser justament a partir del segle XI quan el castell de Besora va viure el moment de màxima esplendor sota el lideratge de Gombau de Besora (992-1050), conseller i braç dret de la comtessa Ermessenda de Barcelona, a qui la història situa a Sant Quirze en el moment de la seva mort.
El castell, del qual s’endevinen algunes restes i que és el proper objectiu a excavar, va tenir presència senyorial fins als volts del segle XIV, quan està documentat el trasllat al de Montesquiu. Tot indica, però, que hi va haver presència de castlans fins molt temps després, apunta Francesc Busquets. Entre altres coses, perquè s’han identificat reconstruccions del segle XVI, i fins més enllà del XVII la seva església va ser la parròquia del poble, que no va consagrar la nova església fins al 1759, ja a peu de carretera. A dalt, les runes que millor se’n conserven corresponen, justament, a la rectoria.
